andrea

HABITACIÓ

2011-05-09T10:20:00.000-07:00

La imatge de la dreta és la meva habitació actualment, a l'esquerra hi ha el llit acompanyat d'una tauleta de nit i als peus té un petit armari. A la part dreta té lloc l'escriptori amb la seva cadira i un altre armari. Per crear un efecte de grandària, principalment, canviaria els mobles de lloc. En primer lloc, posaria el llit arran la finestra, l'escriptori al seu costat dret amb la seva cadira corresponent i col·locaria un armari nou, més estres i més allargat per tal d'aprofitar al màxim l'amplada de la meva habitació

GOOGLE SKETCHUP

2011-05-02T14:23:00.000-07:00

Aquesta és la plaça de Can Bassa, en primer lloc, apareix com és actualment, en segon lloc apareixen les modificacions que realitzaríem.
Hem eliminat tot el terra i en comptes d'això em col·locat a la part esquerra de la plaça gespa, acompanyada d'unes taules i bancs de picnic, a la part central hi hauria una gran font envoltada d'un banc de pedra i un terra de pedres volcàniques delimitades per flores a banda i banda. A la part esquerra hi hauria sorra per tal de que els nens poguessin jugar sense cap problema i als vértex de la plaça hi hauria una mica de gespa amb bancs per que els avis poguessin asseure's.
Creiem que la plaça Can Bassa està molt desaprofitada, és l'única plaça que hi ha a prop de l'intitut i ja només per aquest fet, hauria destar dissenyada per complaure als estudiants ja que són qui ocupen principalment aquesta plaça.
Hi haurà papereres i fanals al costat de cada banc i a les entrades de les places. També hi constarà un gronxador pensat pels més petits.

MAQUETA PESCATS PER LA MODA

2011-03-30T02:16:00.000-07:00

(FALTEN LA PLANA 2, 5 i 6)

EL TEMPS

2011-03-30T02:15:00.000-07:00

PREMIS DELTA

2011-03-23T01:27:00.000-07:00

QUÈ SÓN ELS PREMIS DELTA?
Els premis Delta tenen l'objectiu d'impulsari destacar l'excel·lència en els disseny i la producció d'objectes industrials.

QUÈ ÉS EL FAD I QUINES CATEGORIES HI HA?
El FAD és el Foment de les Arts Decoratives.

Sel.lecciona tres objectes de la exposicio PREMIS DELTA, 50 anys amb el disseny.
1. Cendrer Copenhagen.
2. Butaxa Vallvidrera.
3. Galleda de fregar Ecofrego

Fes una descripcio completa de cada objecte:

1. Cendrer Copenhagen.

Autor: André Ricard.

Empresa: Flamagas S.A.

Any: 1966.

Categoria: Delta de plata.

Descripció: Cendrer.

Funcionalitat: Aguantar o apagar les cigarretes.

Forma: Cilíndrica

Material: Plàstic

2. Butaca Vallvidrera

Autor: Carles Riart, Santiago Roqueta.

Empresa: Muebles Casas S.A.

Any: 1986

Categoria: Delta de plata.

Descripció: Butaca.

Funcionalitat: Serveix per seure i descansar.

Forma: Cúbica, però té algunes formes corbes.

Material: Cuir.

3. Galleda de fregar Ecofrego

Autor: Josep Añols, Carlos Rivadulla.

Empresa: Sistemas ecológicos de fregado y limpieza.

Any: 2009

Categoria: Delta de plata.

Descripció: Galleda de fregar Ecofrego.

Funcionalitat: Galleda de fregar amb dues seccions per no barrejar l'aigua.

Forma: Té forma de 8.

Material: Plàstic.

CURTMETRATGES

2011-03-23T00:46:00.000-07:00

El passat dimecres 16 de març vam anar al Cinema Alexandra i vam veure "¡AY, QUE CORTO!" un programa amb els vuit millors curts de la darrera edició de Curt Ficcions.

1. CURTMETRATGE: La historia de siempre, de José Luis Montesinos.: Bastian Films. Barcelona, 2009. 11’.
Sinopsi: Un home fa tot el que està a les seves mans per recuperar la seva dona i així resoldre la seva crisi.

2. CURTMETRATGE: Serendipia, de María Sanz Esteve, Dunes Films S.L. Fuerteventura, 2009. 9’.
Sinopsi: Una nena camina per un desert immens. Ariiba a la botiga i tornar pot ser una bendició o un malson. A vegades, només depen de la perspectiva de cadascú.

3. CURTMETRATGE: Amona Putz, de Telmo Esnal. Txintxua Films. Pasaia, 2009. 9’.
Sinopsi: A vegades, els matrimonis que tenen fills petits troben en falta a l'àvia... però només algunes vegades.

4. CURTMETRATGE: Estar aquí, de Silvia González Laá. Corte y confección de películas, Barcelona, 2010.
Sinopsi: SofIa torna a casa després de passar una temporada en un centre de desintoxicació. Durant aquest temps, la seva mare ha cuidat a la seva filla.

5. CURTMETRATGE: El mueble de las fotos, de Giovanni Maccelli. Zampano. Madrid, 2009. 2’10’’.
Sinopsi: El moble de les fotos del saló és l'aparador de la meva familia. Estem tots, menys...

6. CURTMETRATGE: Padre modelo, de Alejandro Marzoa. Barcelona, 2009. 12’.
Sinopsi: No hi ha res més bonic que el teu pare vagi a buscar-te al sortir de l'escola... Això si el teu pare fos un pare normal i tu no fosis el marginat de la classe.

7. CURTMETRATGE: Tosferina, de Álvaro Alonso. Letra M Producciones S.L. Sevilla, 2009. 9’.
Sinopsi: Espanya, 1949. Antoñito, un nen de 6 anys, té tosferina.

8. CURTMETRATGE: La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia. Kandor Moon. Granada, 2009. 8’26’’. Animación
Sinopsi: Una tendre vella viu sola a la seva granja, esperant l'arribada de la seva mort per poder reetrobar-se amb el seu difunt marit.

EDITORIAL NOVA ERA

2011-03-07T00:16:00.000-08:00

NOVA ERA és una editorial creada recentment que se situa en el segment de llibres visuals d'actor. Les seves acurades edicions bilingües ofereixen als artistes als artistes el marge adequat per donar a conèixer treballs que han realitzat especialment o que encara no han estat publicades en cap altre mitjà.

Hem anat d'excursió a aquesta editorial i ens han ensenyat quins tipus de paper existeixen, el tractament de la tinta, les seves impresores, treballs realitzats per ells, ens van ensenyar a diferenciar un treball de qualitat d'un més pobre i ens quin tipus d'enquadernació existia i quines màquines eres les que feien servir. Vaig poder observar que era una editorial molt ben preparada i qualificada.

PROVA DE SEL·LECTIVITAT

2011-03-06T23:58:00.000-08:00

CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 1.

EXERCICI 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d'enfocar i enquadrar.
Enfocar és modificar la distància entre l'objectiu i la placa o pel·lícula sensible, en una càmera, a fi d'obtenir una imatge ben nítida, en canvi, enquadrar és eliminar les parts sobrants en una imatge o situar-la en un lloc apropiat dintre la composició total.

1.2. Descriviu breument el concepte d'aire, aplicat al fotograma d'una pel·lícula.
L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, és a dir, fa que la imatge respiri mentre que no ocupa tot l'espai.

1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
El zoom és l'objectiu de distància focal variable, que manté enfocada la imatge en variar la distància focal.

EXERCICI 2. OPCIÓ A.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual.
A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.
La falta de ràcord és la variació de qualsevol dels elements visuals que apareixen al fotograma, per exemple fer desaparèixer alguna cosa, o afegir un element nou.

El salt d’eix és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionat que té l'espectador de la pel·lícula. Per exemple, si en un diàleg apareixen seguits dos plans dels personatges que parlen mirant en la mateixa direcció.

CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 4.

EXERCICI 1

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.
TIFF: És un arxiu sense comprimir i fiable. És un format en mapa de bits que pot ser llegit i intercanviat, sense cap problema, per qualsevol plataforma. També pot incloure imatges dins d’un text generat amb un processador. Té l’inconvenient d’ocupar bastant espai, cosa que redueix les possibilitats de enviar-lo via internet.

JPG o JPEG: És l’arxiu més utilitzat per als qui envien imatges a través d’internet. Permet graus elevats de compressió, redueix la mida de l’arxiu a una dècima part, però això afecta notablement la qualitat de la imatge alhora de descomprimir-la. Utilitzat a nivells mínims de compressió la pèrdua de qualitat és quasi imperceptible.

GIF: És el format més utilitzat per il·lustrar pàgines web. Comprimeix la mida de l’arxiu
a una tercera o quarta part. Produeix una certa pèrdua de qualitat respecte als formats
més estables. Aquest format tant sols s’utilitza per transmetre imatges per internet i
mai s’ha de fer servir per imprimir-les o publicar-les.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:
Ull de peix - Deforma la imatge
Gran angular - Exagera la perspectiva
Objectiu normal (50mm) - No deforma la perspectiva
Teleobjectiu - Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.
La resolució que s’obté enregistrant a baixa resolució és suficient per visionar fotos en la pantalla de l’ordinador, rebre-les per internet o enviar-les per e-mail. També es poden imprimir en un paper, sense perdre massa detall, sempre i quan la mida del paper sigui reduïda. Per tant aquests compressors resulten molt útils per certs usos comercials.

EXERCICI 2. OPCIÓ A.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent
com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla
de detall.
El fotograma 1 correspon a un pla mitjà. El fotograma 2 correspon a un pla general.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.
Es tracta d'un "flash-back". Una tècnica narrativa que trasllada els personatges o la història al passat per tal d’explicar una acció anterior que té una importància clau en el relat que se ens explica. El recurs visual més habitual per donar pas al salt enrere és el fos encadenat.

CULTURA AUDIOVISUAL. SÈRIE 5.

EXERCICI 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key)
i poseu-ne un exemple d’ús.
El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps, en el qual el presentador o presentadora real s’enregistra en un fons blau o verd que a la taula de mescles és substituït pels mapes o imatges de previsions.

1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un
encadenat?
La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per superposició creixent o decreixent amb una imatge de color negre; mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la
pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.

1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.
La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia. La TV Interactiva permet a l’espectador convertir-se en participant actiu, si bé que limitat, dels programes que està veient ja sigui concursant des de casa, opinant, participant en enquestes, etc.

EXERCICI 2. OPCIÓ B.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments
de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.
1. Panoràmica horitzontal en escombrat: Produeix una sensació de nàusea.
2. Panoràmica vertical Amunt: Proporciona emoció, expectació i interès.
3. Panoràmica vertical Avall: Proporciona decepció i tristesa.

TIPOGRAFIA

2010-12-13T12:41:00.001-08:00

ANA MARIA MAIOLINO

2010-11-29T01:02:00.000-08:00

Ana Maria Maiolino va nèixer al 1642 a Scalea (Calàbria) però es va traslladar a Veneçula. Al complir els 18 anys i ser major d'edat, va decinir anar a viure a Brasil, on encara resideix, tot i que durant alguns anys va viure fora de Brasil (New York i Buenos Aires)
Al 1960, Ana Maria Maiolino va participar en algunes exposicions i exposicions on defensava el cos i l'art.
En el 1967, Maiolino va participar en l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro i, que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...

VACCA

2010-11-29T00:09:00.001-08:00

El passat dijous dia 11 de Novembre vam anar a visitar VACCA, una exposició al Museu de Granollers realitzada per Vicenç Vacca. Era una exposició molt curiosa i extravagant. Era una obra sonora formada per un marc de fotografies, en el que hi penjaven tres aparells musicals, cadascún reproduia un soroll diferent (gossos, camions, música clàssica...). En primer lloc, vam haver de entendre l'obra sense cap tipus d'explicació, però passada una estona, va aparèixer l'autor i ens va explicar el seu significat.

L'autor va rebre influències de Marcel Duchamp, Jordi Benito, Bruce Nauman, etc.

Marcel Duchamp

MARISCAL

2010-11-21T11:12:00.000-08:00

Javier Errant Mariscal (València, febrer de 1950) és un reconegut dissenyador industrial. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona.Mariscal sempre explica històries, treballi en la disciplina que treballi. Són històries recognoscibles, episodis narratius i en clau poètica, moltes vegades quotidians i gairebé sempre amb un punt de rebel·lia i de provocació. Després del seu gest ingenu sempre hi ha una intenció provocadora, que connecta amb la gent, comunica i transmet. El seu llenguatge és sintètic, de pocs traços i molta expressivitat. La seva bona mala memòria reinventa, una vegada i una altra el quotidià, ho esmicola i ho torna a reconstruir fins a mostrar només l'essència.

Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat, l'any següent va obrir a València un bar firmat per Mariscal i al 1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona. Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes. Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.

PROVA DE SEL·LECTIVITAT

2010-11-17T09:53:00.000-08:00

EXERCICI 1

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Ambos objectes presenten línes corbes i gràcils.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Tenen semblances, ambdos objectes són considerats aerodinàmics però presenten una funció totalment diferent. L'objecte A és un cotxe i serveix per coduir, mentre que l'objecte B és una maquineta i serveix per afilar els llapis.

OPCIÓ A

EXERCICI 2

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.

Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral.

Exercici 3

Redisseny d’un embalatge. En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent (rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i el codi de barres.

Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

JOSEP BEUYS

2010-11-17T01:04:00.000-08:00

Joseph Beuys va nèixer a Krefeld el 12 de maig del 1921 i va morir a Düsseldorf el 23 de gener del 1986. Va ser un artista alemany que va treballar diveros medis i tècniques com l'escultura, performance, happening, video i instalació. És considerat un dels artistes més influents de la segona meitat del segle XX.

Va treballar com a professor universitari fins que va ser expulsat anys després, la seva obra realitzada en la seva època de professor afecta a la relació de la pedagogia amb l'estudi de l'art, ja que Beuys va canviar totalment la forma d'ensenyar que existia abans.

BRUCE NAUMAN

2010-11-17T00:56:00.000-08:00

Bruce Nauman és un artista americà va nèixer el 6 de decembre de 1941 en Fort Wayne, feia obres molt variades, com per exemple, escultura, fotografía, neó, video, dibuix i performance.
Nauman va estudiar matemàtiques i física a l'Universitat de Wisconsin-Madison i art a l'Universitat de Califronia, Davis.

L'any 1980 es va traslladar a Mèxic i gran part del seu treball es caracteritza per un interés en el llenguatge i en la capacitat d'aquest. Al 1990 va rebre el Premi Max Backmann. Al 2004 va exposar la seva obra Raw Materials a Tate Morden, Londres.

JORDI BENITO

2010-11-17T00:47:00.000-08:00

Jordi Benito i Verdaguer va ser un artista català que nèixer a Granollers al 1951 i va morir el 9 de decembre del 2008 a Barcelona a causa d'una infermetat.
Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar en la pintura en obres properes a l'art povera, més tard es va canviar a l'art conceptual fent happenings i enviroments com Descoberta Fregoli al 1972.

Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. Al 1980 es va decantar per les instalacions (Malson, els llits de la mort al 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries com les realitzades amb el músic Carles Santos

MARCEL DUCHAMP

2010-11-17T00:25:00.000-08:00

Marcel Duchamp era francès i va nèixer el 28 de Juliol de 1887 en Blainville-Crevon, on el seu pare era l'alcalde d'aquell petit poble. Duchamp va ser especialment reconegut per la seva activitat artística, els seus germans també es van dedicar a l'art però ell va ser qui va destacar, la seva obra va ser una forta influència en l'evolució del moviment pop en el segle XX. A les seves obres va exaltir el valor de les coses fugaces i contemporànies.

Els seus primers inicis artístics van tenir lloc a París, després va viatjar per tot el món on va rebre influències, per exemple, Buenos aires o New York, on va marxar viure una temporada.

Al 1915 no va pintar gaires obres, però va continuar treballant fins al 1923 en la seva obra mestra "La núvia posada al despullat per els seus solters" o també coneguda pel nom "El gran vidre", un obra abstracta realitzada en pintura i filferro sobre vidre que va ser exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Va ser rebuda amb molt entusiasme per part dels surrealistes.

FOTOGRAFIES

2010-11-16T23:40:00.000-08:00

4. Tres fotografíes d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

3. Tres fotografíes amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

2. Quatre fotografíes amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 4

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 100

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

1. Tres fotografíes amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents.

FOTOGRAFÍA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 11

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 60

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFÍA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 4

OCITAT D'OBTURACIÓ: 500

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFÍA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f2

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1000

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

COMPARACIÓ DE REVISTES

2010-11-03T01:35:00.000-07:00

La primera portada pertany al diari 9 nou i va adreçada al públic adult, els elements a destacar són la capcelera El 9 nou i el títol principal La CUP de Sant Celoni força que es publiquin les despeses dels regidors. Aquest diari només utilitza 2 colors a la plana principal; el blanc i el verd, que donen un aspecte de serietat i això ens fa saber a quin públic va dirigit. La tipologia és Times New Roman i tot el text està dividit en cinc en columnes. Apareix la imatge principal centrada en un tamany gran i altres dues fotografies als dos extrems de la portada en un tamany més petit i prenen menys importància.

La revista Bravo està plena de colors, la qual cosa capta l'atenció de l'espectador més ràpidament. Aquesta revista va destinada per la juventud. Els elements a destacar són la capçalera "Bravo" i el títol principal "Maxi, su día más triste", apareix una imatge de l'actor Maxi Iglesias que ocupa gairebé tota la plana, la qual cosa li dóna un aspecte més juvenil o infantil i treu tota la seriositat possible. La revista poseeix tot tipus de colors, les tipologia són diferents, però els títols importants són representats en un tamany major i en Arial Negreta. Les fotografies apareixen desordenades en tota la portada i no apareix cap text explicatiu. Els personatges que apareixen són actors i cantants juvenils.

BLOW UP

2010-11-02T11:37:00.000-07:00

Títol: Blow up, deseo de una mañana de verano.

Director: Michelangelo Antonioni

Any: 1996

Duració: 111 minuts.

Gènere: Drama, intriga.

Actors: Vanessa Redgrave, Sarah Miles, David Hemmings,

Michelangelo Antonioni és el director i l'actor principal de la pel·lícula "Blow up" que es va estrenar l'any 1966 a Londres i va ser nominada en dues ocasions als premis Oscar pel millor director i guió més original.

És una pel·lícula amb un missatge difícil d'entendre, és confusa i alguns plans són una mica llargs. És una pel·lícula impactant plena de misteri, amb l'objectiu de resoldre l'assassinat poc a poc a base de les fotografies que va realitzar el protagonista.

Durant tota la pel·lícula apareixen dones models les quals Antonioni fotografia i parla de mala manera.
És un personatge repel·lent i cregut, famós i amb molts diners, es considera superior a la resta de persones i parla malament a tothom. Un dia decideix anar a un parc de Londres, on fotografia sense permís a una parella. A l'arribar a casa, analitza les fotografies i s'adona que ha estat testimoni d’un assassinat, intenta resoldre aquest misteri, però el cadàver desapareix, i no troba més pistes que les seves fotografies. La pel·lícula finalitza de cop i volta en una pista de tennis amb uns "mimo" i el misteri queda sense resoldre’s.

Aquesta pel·licula està inspirada en el relat de Julio Cortázar "Las babas del diablo", l'història d'un fotògraf que descobreix un crim mentre realitza unes fotografies en un parc. Segons es creu aquesta pel·lícula va ser la primera de producció britànica que va mostrar una dona despullada completament.

COMENTARI ESCRIT DE LA PEL·LÍCULA

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La pel·lícula està tractada des d'un punt de vista fotogràfic, en el què s'ha inclòs el misteri (per l'assassinat sobtat) i elements censurables (com el despullat de dues noies menors d'edat).

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Les noies menors d'edat es comporten com les noies reals actualment, persegueixen a un famòs i fan el que sigui possible per estar al seu costat. Aquestes nenes, volien ser models d'Antonioni i es despullen davant seu per tal d'aconseguir-ho. Al principi de la pel·lícula es mostren molt innocents però a mesura que avança la història, es fan pesades, persegueixen al protagonista a tots els llocs, ell no les vol fotografiar però se n'aprofita d'elles. Associo aquestes noies amb les de la vida real quan tenen un ídol.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprén? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Michelangelo Antonioni realitza tota la pel·lícula amb la llum del dia, no utilitza gaires plans detall, només quan analitza l'assassinat del parc, però durant tota la pel·licula fa diferents plans, tot i que la càmara la major part dels temps està fixa. Em sorprén la falta de música a la pel·lícula, moltes escenes pateixen falta d'argument i estàn en silenci molta estona. Suposo que Antonioni volia fer una pel·lícula diferent a les que estàvem acostumats a veure, amb plànols diferents i coses inexplicables.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?

Com he esmentat anteriorment, la manca de plans detall és important, els plans més utilitzats són el general i l'americà.

5. Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

La música és gairebé inexistent, els sorolls que se senten són els pròpis dels moviments corporals o dels cotxes. No és important la música ja que no prèn importància. Aquesta pel·lícula ens fa sentir-nos com a la vida real, on no se sent música en els moments de tensió, ja són intensos per si mateixos.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

M'ha semblat interessant la part en la que dues menors es despullen per aconseguir que aquell fotògraf els converteixi en models. No em sembla correcte que apareixin despullades dues noies menors d'edat i m'ha sorprés molt. Un altre aspecte que em sorpren el l'assassinat al parc, en la que, sense voler, Antonioni fotografia i no s'adona fins dies després.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

EL 9 NOU

2010-10-17T10:45:00.001-07:00

FINAL

LOGO ARTS BELLERA

2010-09-27T00:42:00.000-07:00

He escollit aquest logo perquè és simple, fàcil de reconèixer, té una forma geomètrica i funciona en un tamany reduït. La tipologia és Comic Sans i fa una combinació en blanc i negre, no he utilitzat cap color perquè crec que no era necessari per al logo. He fet diverses proves i la que més m'ha agradat i crec que és la més adient és aquest resultat final.

Les proves que he posat anteriorment que també poden funcionar, ja que en un tamany petit són fàcils de reconèixer, les lletres de tipologia Arial estan incrites en una taca de pintura blanca, així podia trobar una petita relació entre el significat i el logo. Tot i així, la meva opinió és que funcionen més les formes geomètriques i la tipologia s'enten millor en elles com als exemples anteriors.

IDEES LOGOS ARTS BELLERA

2010-09-21T23:32:00.000-07:00

SUPERLATIVE PRAXIS

2010-06-04T14:15:00.000-07:00

El passat 18 de Març vam anar a veure una exposició anomenada Superlative Praxis on tenia lloc a l'espai d'arts de la Roca Umbert. Aquest procés era una exageració de tot, el que més va destacar va ser la col·lecció de llibres dels records Guinnes que hi havien, des del'any 1955 fins l'actualitat, amb això volia mostrar les tapes de tots els llibres, la seva evolució.

L'artista exagera molt el que vol dir "èxit" i ho porta a l'extrem. A l'exposició també hi figuraven fotografies de persones destacades dels records Guinnes, com per exemple, l'home més alt del món i el més baix. Per una altra banda, hi constava una bandera amb tots els adjectius superlatius que hi ha en anglès, d'aquí "Superlative Praxis".

També hi havia cinc tamborets en els quals hi figurava un llibre anomenat "La gran risa" escrit pel propi artista, és una reedició del llibre "La risa" del filòsof Henri Bergson. Per últim l'exposició també constava de dos tampons que serveien per a certificar l'exageració.

Penso que l'exposició va estra curiosa i interesant, tot i que gairebé tot l'espai era buit, però els elements dels qual estava format eren força atractius i despertava molt d'interés.

DIARI D'UNA ARTISTA

2010-05-08T10:16:00.000-07:00

Començo a escriure el diari avui, per tant, explicaré tot el que ha succeït des que vam començar aquest projecte fins ara, no recordo ben bé les dates així que mil disculpes. Tot va començar quan a la classe d'audiovisuals i tècniques grafico-plàstiques ens van demanar fer un projecte relacionat amb la roba, a classe de tècniques vam escriure moltes paraules i frases relacionades amb la roba, de totes, havíem d'escollir una. En primer lloc vaig escollir la frase "posar-se una bufanda" vaig fer dues proves amb la tècnica stop motion, però no em van agradar massa i vaig veure que tota la meva classe també feia el seu projecte amb aquesta tècnica, la qual cosa em va convèncer més per canviar-ho tot. Vaig escollir una nova frase "M'abrigo quan fa fred", volia imitar el cinema mut així que vaig posar totes les fotografies en blanc i negre.

"Posar-se una bufanda"

Prova 1:

http://www.youtube.com/watch?v=fb2NCazhdDc om/watch?v=fb2NCazhdDc

Prova 2:

http://www.youtube.com/watch?v=rP-AoE3NmqA outube.com/watch?v=rP-AoE3NmqA

"M'abrigo quan fa fred"

PROVA 3:

http://www.youtube.com/watch?v=nVYx5rZQO98 ww.youtube.com/watch?v=nVYx5rZQO98

Després de tot aquest procés ens van comunicar que exposaríem a l'espai d'arts de la Roca Umbert. Va venir Manel Clot en una ocasió i ens va parlar sobre artistes que treballen amb la roba i ens va donar consells que hauríem de tenir en compte a l'hora de preparar l'exposició.

Des d'aquest moment, havíem de pensar quin projecte voldríem exposar a l'espai d'arts. Em vaig fusionar amb Paula Martínez i Mireia Gálvez i vam decidir anomenar al nostre projecte "Pescats per la moda" el missatge que volíem donar és que la moda ens enxampa a tots. La idea principal era posar una corda d’estendre entre columna i columna de la sala. En aquesta corda hi constarien fotografies de diferents estils relacionats amb la moda i samarretes, una d’elles la portaria posada un maniquí, aquest estaria enrotllat amb fil de pescar i hams, amb això volíem expressar que la moda ens “pesca” a tots.

A l’hora de reproduir tots els projectes en format vídeo, vam pensar en projectar-los a la paret dreta contrària a l’entrada de la sala, i al costat hi hauria un televisor antic envoltat per xarxes de pescar i reproduiria passarel·les de moda. Al costat esquerre de la paret hi haurien enganxades totes les frases que vam escriure relacionades amb la roba i s’encerclarien les que vam escollir cadascú.

En una segona ocasió, va tornar a visitar-nos Manel Clot, aquesta vegada havia vingut perquè tots li expliquessim el nostre projecte.

A partir d'aquest moment, vam començar a escriure el nostre diari en grup, vam anotar les tasques que duiem a terme cada dia.

DIA 1, Dimarts 27/4/2010: Hem distribuit l'espai d'arts de la Roca Umbert en grups, a nosaltres ens ha tocat la paret que hi ha a mà dreta a l'entrada principal, per tant, no té res a veure amb el que vam planejar a la idea inicial. Hem modificat notablement el nostre projecte. Tots hem cobert les parets de paper, i hem dibuixat esbossos del que serà el nostre projecte en un futur.

DIA 2, Dijous 29/4/2010: Hem continuat dibuixant al paper la nostra idea inicial del projecte, apuntant les mesures que ocuparan cada idea a la realitat.

DIA 3, Divendres 30/4/2010: Li hem explicat a l'Anna Estany en què consisteix el nostre treball i arrel d'això hem modificat l'idea inicial. Hem fet molts esbossos sobre on i com dipositar les paraules relacionades amb la roba. Hem escollit un d'entre tots els que hem fet i em escollit un el qual consisteix en pintar amb permanents les paraules a la paret deixant un requadre en el que es reproduirà un video.

DIA 4, Dilluns 3/5/2010: Hem començat a plasmar les paraules relacionades amb la roba a la paret amb permanents negres.

DIA 5, Dimarts 4/5/2010: L'espai del que dispossavem és molt gran, per tant, escriure tantes paraules ens durà molta feina. Hem continuat escrivint paraules a la paret i ens hem adonat de què aquest treball no s'acabarà en un dia.

DIA 6, Dijous 6/5/2010: Hem seguit plasmant paraules a la paret i hem escrit una frase "Defineix amb una paraula la roba". Hem sortit al carrer amb una càmara i ens hem dispossat a gravar a molta gent. Aquesta idea consisteix en demanar-li a la gent que ens defineixi la roba amb una sola paraula.
A la nit, ha sigut la gran inauguració, ha vingut el director de l'institut Celestí Bellera, l'alcalde i molts familiars d'alumnes. Ha sigut una nit molt especial, i tots ens hem emocionat molt a l'hora de veure que el nostre treball creava tanta expectació.

DIA 7, Divendres 7/5/2010: L'Anna Estany i l'Ana García ens han fet una xerrada per explicar-nos com havia anat la inauguració i el que fariem el divendres. Després de la xerrada les meves companyes i jo em pintat una peana amb pintura negra, aquesta servirà per dipositar el diari del grup en el qual estan tots els esbossos i explicacions sobre el treball.

DIA 8, Dilluns 10/5/2010: Avui em provat el DVD que hem gravat en el que hi surten totes les persones que vam gravar el dijous dia 6, però aquest DVD no funcionava i l'hem de tornar a gravar, hem acabat de perfeccionar la paret amb les paraules.

DIA 9, Dimarts 11/5/2010: Teniem el maniquí abandonat, així que hem vestit al maniquí amb una samarreta blava de tirants i uns pantalons texans, hem cobert el maniquí amb fil de pescar i hams.

DIA 10, Dijous 13/5/2010: Avui hem pintat una catifa de color vermell, per simbolitzar el glamour, la posarem al costat del maniquí. Encara hem d'acabar de decorar-l'ho, demà comprarem material per fer-ho.

DIA 11, Divendres 14/5/2010: Abans d'anar a la Roca Umbert, hem anat a una botiga a comprar una perruca. Quan hem arribat a l'espai d'arts l'hem posat una jaqueta blava al maniquí i la perruca.

DIA 12, Dilluns 17/5/2010: Hem gravat de nou el DVD amb el video del dilluns passat, aquest cop si que funcionava i l'hem reproduit.

DIA 13, Dimarts 18/5/2010: Avui hem acabat de perfeccionar tot i hem netejat i escombrat l'espai d'arts. Estem molts satisfetes amb el treball que hem fet.

RESULTAT FINAL

Penso que ha sigut una experiència inolvidable i que hem après molt, per exemple, a organitzar-nos, a treballar en equip, a ser constants en el nostre treballs i hem de transformar-nos ens persones més responsables. He gaudit fent aquesta esposició, a part d'apendre, també ens hem divertit portant a terme tot. Han sigut gairebé quatre setmanes plenes de ganes i motivació. Estic molt satisfeta amb el treball que hem fet tant els meus companys, com jo. Crec que tothom s'ha esforçat i s'ha entregat a fer un treball acurat i ben acabat. Per finalitzar, volia agrair tota la atenció que hi ha dipositat tothom i la facilitat que hem tingut per obtindre els materials necessaris.

THOMAS HIRSCHHORN

2010-04-13T05:06:00.000-07:00

Thomas Hirschhorn és un artista suís que va nèixer a Berna el 16 de Maig de 1957.

A la dècada de 1980 va treballar a París com a artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics anomenat Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells al carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat. Va deixar Grapus per crear instal·lacions utilitzant materials comuns, com ara cartró, paper, cinta adhesiva, etc. Aquestes instal.lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria o interactius.
Per a la seva peça Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, amb fusta, cartró i cinta adhesiva i va posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Les seves obres es troben en les col.leccions del Museu d'Art Modern.

ANNETE MESSAGER

2010-04-13T04:40:00.000-07:00

Annete Messager és una artista francesa que va néixer el 1943. És coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials. És la parella de l'artista Christian Boltanski.
Messager estudiar a l'escola d'arts decoratives de París, però finalment se li va demanar sortir perquè es passava el temps en els museus i sales de cinema en comptes d'anar a l'escola.
Al 2005 el seu treball va ser destacat al Pavelló francès de la Biennal de Venècia on va guanyar el Lleó d'Or per la seva instal lació eue va transformar el pavelló francès en un casino. Una de les seves obres més famoses és l'exposició que presenta un munt d'ocells morts amb jerseis de punt fets per ella mateixa, alguns dels caps dels ocells van ser reemplaçades per caps d'animals dissecats.

TAVI GEVINSON

2010-04-06T04:51:00.000-07:00

Tavi Gevinson és una noia d'Estats Units que va implantar la moda blogger. Ella va començar el seu blog "Style Rookie" el 31 de març de 2008 amb 11 anys d'edat. En un principi, els seus pares no sabien el que estava fent fins que ella els va demanar permís per aparèixer a la revista "The New York Times". Des de llavors, ella ha tingut uns 50.000 lectors. L'estil de Tavi Gevinson és font d'inspiració per a molts. A mitjans de 2009, va dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta i l'agost de 2009, va aparèixer a la portada de Pop Magazine, que compten amb fotografies de Jaime Morgan i va ser dissenyat per l'artista Damien Hirst. S'ha convertit en una convidada regular a les fires de moda i una musa per a dissenyadors.

Erwin Olaf

2010-03-23T10:27:00.000-07:00

Erwin Olaf va nèixer al 1959 a Hilversum (Holanda) viu i treballa a Amsterdam des de començaments dels anys 80, tenint el seu estudi i lloc de treball en una antiga església. La fotografia de Olaf és una barreja de fotoperiodisme i estudi. El seu enllumenament al panorama internacional de la fotografia va ocórrer en 1988 arrel de la seva sèrie "Chessmen" per la qual va ser guardonat amb el primer premi en la Young European Photographer Competition. Després d'aquest premi li va seguir una exposició en el Museu Ludwig de Colònia (Alemanya). Des de llavors a continuat explorant els territoris de les qüestions de gènere, la sensualitat, l'humor i la desesperació en les seves sèries fotogràfiques.

Andrea Crews

2010-03-23T10:15:00.000-07:00

Andrea Crews és una dissenyadora de roba reciclada. La seva roba és divertida, irònica i colorista. Andrea experimenta amb les formes i desestructuració de les peces i això provoca la diferència, la personalitat, l'experimentació i l'originalitat. En definitiva, representa altra manera de consumir moda: estètica i ètica com conjunt indivisible, una necessitat contemporània

CARTELLS: FIRA DE SANT PONÇ

2010-03-23T09:49:00.000-07:00

LOGOS: CONSELL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GANOLLERS

2010-03-23T09:44:00.000-07:00

Christian Boltanski

2010-03-15T09:08:00.000-07:00

Christian Boltanski va néixer a finals de la Segona guerra mundial.

De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys.

Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes utilitzades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com marca de l'absent.

ESCOLA BRESSOL CANGUR

2010-03-15T08:57:00.000-07:00

El nostre projecte per l'escola bressol s'anomena "Pintumania", consistia en disparar amb pistoles d'aigua plenes de pintura de colors als cercles dibuixats a la paret.

Aquest projecte es va modificar i el projecte que vam portar a terme finalment va ser que havíem pintar cercles amb pintura a la paret conjuntament amb els nens.

Va ser una experiència molt bonica i m'agradaria repetir-la.

TURBINEGENERATION

2010-03-15T08:26:00.000-07:00

El dia 26 de febrer vam anar al MACBA, vam veure l'exposició, i més tard, vam anar a una sala, on vam posar cinta aïllant al terra simulant que era el camí que fem des de casa fins l'escola. També havíem de portar fet un autorretrat, i escriure la cosa més vella i més nova que havíem vist a l'últim camí que havíem fet des de casa fins l'escola.

La cosa més nova: El bitllet que vaig comprar per anar a Barcelona per veure el MACBA.

La cosa més vella: L'estació de tren de Granollers Centre.

Els mons de Coraline

2010-03-13T15:43:00.000-08:00

Hem anat a veure Els mons de Coralain al cinema Alexandra.

És una pel·licula feta amb la tècnica de Stop Motion.

Està basada en la novel·la de Neil Gaiman, Coraline narra la història d'una nena que troba una versió millorada de la seva vida en un univers paral·lel al travessar un dels murs de la seva casa (els seus pares són més considerats amb ella, pero de la meravella acabarà passant a la por i la angunia).

Vaig gaudir molt, i valoro l'esforç que ha suposat fer aquesta pel·licula amb la tècnica de Stop Motion.

WEBS

2010-01-08T03:35:00.000-08:00

L'estil de web que més m'agrada:

http://www.stradivarius.es
M'agrada molt el disseny perquè és modern i elegant

http://global.quiksilver.com
M'agrada només la pàgina d'inici perquè contrasta colors i quan es passa el cursor per sobre, canvia de color.

L'estil de web que menys m'agrada:

http://www.cocacola.es
El disseny és molt simple, a més, sent una marca tant famosa, haurien de cuidar més el disseny.

CHRIS BURDEN

2009-12-18T05:24:00.000-08:00

Chris Burden (Boston, 1946) és un artista estatunidenc conegut per les seves performances.

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia), a Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tésis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Burden

JOHN CAGE

2009-12-18T05:07:00.000-08:00

John Cage (Los Àngeles, 5 de setembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992). Compositor estatunidenc. Pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estardard dels instruments musicals tradicionals, Cage va ser una dels principals figures de l’avantguarda de la post-guerra i, en opinió de molts, el compositor més influent del segle XX. També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna.
A través dels seus estudis de filosofia índia i budisme a finals de la dècada de 1940, Cage va arribar a la idea d'utilitzar en la composició l'atzar controlat, que va introduir en les seves composicions a partir del 1951.

http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Cage

INAGURACIÓ ART LOVERS

2009-12-18T04:34:00.001-08:00

El dimecres dia 16 vam assistir a la inaguració d'Arts Lovers. Vam poder veure l'exposició de dos projectes: Inventari d'Art, de Mireia C. Saladrigues, i Sala Miró, d'Aníbal Parada. En el projecte d'Aníbal apareixia un video amb els alumnes de 1r de Batxillerat B que explicaven els seus projectes. A la sala, van montar una estructura on Mireia va posar les fotografies d'objectes que havia anat fent a diferents cases. Els propietaris li ensenyaven el que consideraven art, segons el que tenien a casa.

TIM BURTON

2009-11-20T05:00:00.000-08:00

TIMOTHY WILLIAM BURTON

Tim Burton va nèixer a Califronia el 25 d'agot de 1958. És un director de cinema, productor, escriptor, disenyador... És un artista amb una estetica "gótica". Els seus personatges solen ser t´´imids, pálids i amb el cabell negre, similar al seu. De petit era aficionat a les pel·lícules de terror i ciència ficció. El seu primer cortometratge el va fer als 13 anys. Va treballar en els estudis Disney, el seu primer treball va ser Vicent, de 5 minuts de duració, estava basat en un poema que ell mateix va escriure, influenciat per relats d'Edgar Allan Poe.

va guanyar una exposició en el MOMA, un dels més importants museus d'art modern de Nova York, on s'inclouen més de 700 peces que fan un repàs de la seva llarga trajectoria artística.

JORDI PERICOT, 20 ANYS D'ART CINÈTIC

2009-11-19T10:52:00.000-08:00

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic

Jordi Pericot va estudiar filosofia i és doctor per la Universitat de Barcelona.

La seva vida gira entorn el cinetisme, la pedagogia i la teoria del disseny i, la comunicació. Actualment és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

L'exposició és un recorregut a través de l'art contemporani, feia una fusió entre art i ciència

Va ser molt interesant i molt curiós, em va agradar molt perquè no és el tipus d'art que estem acostumats a veure, Jordi queria reflectir en els seus cuadres el moviment.

En alguns va utilitzar la tècnica del puntillisme, i crec que s'ha de valorar l'implicació que ha tingut.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

2009-11-19T10:29:00.000-08:00

El dia 29 d'octubre vam visitar una exposició titulada CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC, comissariada per Laura Plana Gracia i amb una selecció d'artistes catalans i internacionals: Miquel garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud i Katarina Matiasek, Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní).

Aquesta sala està dedicada a l'art contemporani. L'exposició vol demostrar el paper de crítica social que juguen avui l'art i les noves tecnologies, també vol destacar el paper d'Internet com a instrument d'intercanvi d'informació.

Aquest és el mapa de la riquesa mundial, Espanya esta en la 24ena posició, també hi havia un altre mapa que era de la felicitat mundial, Espanya esta en la 72ena posició.

Havia un quadre d'un arbre fet a partir de signes, números i lletres.

MUNTATGE EDGAR ALLAN POE

2009-11-13T04:45:00.000-08:00

MAI APOSTIS EL TEU CAP AL DIABLE

Toby Dammit era una persona maleducada des de petit i tenia per costum apostar el seu cap al diable. Fins que un dia, se'l va apareixr en persona acceptant la seva aposta.

MAI APOSTIS EL TEU CAP AL DIABLE - Edgar Allan Poe

2009-11-02T10:37:00.000-08:00

MAI APOSTIS EL TU CAP AL DIABLE

Toby Dammit era una persona maleducada des de petit i tenia per costum apostar el seu cap al diable. Fins que un dia, se'l va apareixr en persona acceptant la seva aposta.

PEP DURAN - ÍMBRIC

2009-10-31T06:48:00.000-07:00

ÍMBRIC: Són elements col·locats un al costat de l'altre o superposats.

Hem visitat l'exposició titulada "ÍMBRIC" de l'artista Pep Duran amb la col·laboració dels germans Castells. La seva intenció és emmetxar tots els elements.

Pep Duran va néixer al 1955, ha participat com a escenògraf en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques. La seva primera exposició la va fer al 1978 a Barcelona, i des d'aquest moment la seva trajectòria artística es centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació.

MUNTATGE ALLAN POE

2009-10-19T10:30:00.000-07:00

¿Què és la por? La por és la torbació de l'ànim davant un perill real o imaginari.

He decidit fer un muntatge inspirat en la meva propia por. Ridícula, sí, però aterradora per mi.

fotografia 10: LLIBERTAT

2009-10-16T11:58:00.000-07:00

Aquesta és la fotografia que més m'agrada. Té una gran varietat de colors. Apareix la porta i un tros de paret amb colors freds i al fons a la dreta colors càlids. És un pla americà frontal, la llum prové de l'esquerra, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.
Té ausensia d'equilibri, la fotografia està dividida clarament en dues parts, tot i així l'atenció va a tota la imatge en conjunt.
M'agrada aquesta fotografia, perquè a la part dreta és tot molt compacte i fosc, en canvi a la part esquerra és una part lliure, una sortida a un camí infinit aclarit amb un aspecte inofensiu.

fotografia 9: PRESONER

2009-10-16T11:39:00.000-07:00

Fotografia (totalment enfocada) d'un candau, no hi ha gaire contrast de colors, tots són calids. És un pla america tres quarts, la llum prové de la dreta de la imatge, la profunditat de camp és mitja i l'enquadrament horitzontal. Té equilibri, l'objecte d'atenció està centrat a la fotografia.

Aquesta imatge és un lligament involuntari, el candau es presoner del seu propi cos, aquest és el que no el deixa marxar, només ho podrá fer canviant.

fotografia 8: SOC PETITA

2009-10-16T11:29:00.000-07:00

Repeteixo fotografia de canonada, pero aquesta vegada des d'una perspectiva i uns colors diferents, molt apagats i foscos, no obstant el cel resalta bastant per la seva uniformitat. És un primer pla contrapicat, la llum ve per la part esquerra de la imatge, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.

Veient aquesta imatge et fa sentir insignificant, com si tot et superés, et quedés tot massa gran i fossis inferior.

fotografia 7: LA UNIÓ

2009-10-16T11:19:00.000-07:00

En aquesta fotografia hi apareixen tres ferros, els dos més proxims (un de color gris i l'altre de color taronja/granat perpendiculars entre ells) surten enfocats i l'altre de color gris surt desenfocat. És un primer pla tres quarts, la llum és directa, la profunditat de camp mitja i l'enquadrament horitzontal. Manté l'equilibri ja que els objectes estan centrats.

Aquesta imatge és una representació del matrimoni, un acord mutu, una unió entre iguals.

fotografia 6: EXTREMISTA

2009-10-16T10:43:00.001-07:00

Unicament hi apareix una porta de fusta (part detra enfocada i part esquerra desenfocada) amb un contrast de colors (blanc i taronja). És un primer pla tres quarts, la llum prové de l'esquerra, la profunditat de camp es mitja i l'enquadrament horitzontal.

És una fotografia sense equilibri, mitja part surt enfocada, més fosca i amb un major contrast dels colors, no obstant, la part detra surt desenfocada i més clara.

Crec que es una fotografia extremista, passa de la claror a la foscor rapidament, és clarament la metafora "o tot és negre o tot és blanc", no pot ser d'una altra manera.

fotografia 5: LA CLAU

2009-10-16T10:07:00.000-07:00

És la fotografia d'un pany (enfocat) envoltat per colors càlids (groc, taronja, marró...). És un primer pla frontal, la llum és directa, la profunditat de camp curta i l'enquadrament horitzontal. Manté equilibri, el punt d'atenció està centrat.

Aquesta imatge és una ironia de la vida real, tots els panys tenen alguna clau, tots els problemes tenen alguna solució, només fa falta trobar l'adequada.

fotografia 4: TRENCA'M L'ÀNIMA

2009-10-16T09:30:00.000-07:00

Aquesta fotografia esta composta unicament per vidre (enfocat) de colors freds (blaus i blanc). És un primer pla frontal, la llum és directa, la profunditat de camp curta i l'enquadrament horitzontal. No és una imatge equilibrada, la part dreta és més clara i està molt més trencada que la part esquerra, això desvia la nostra atenció.

Em sembla una fotografia trista, ja no tan sols pels colors que hi apareixen, si no pel que em ve a la ment al veure-la: rebuig, discriminació, plor, solitud, marginació... un trencament de l'ànima.

fotografia 3: EL SOL

2009-10-16T08:49:00.000-07:00

És la imatge d'una canonada (enfocada) d'un color molt viu, el groc, al fons apareix el cel i un tros de pared (tots dos desenfocats), és un primer pla contrapicat, la llum ve de la part esquerra de la imatge, la profunditat de camp es curta i l'enquadrament és horitzontal. La fotografia no manté un equilibri, dono massa importància a la canonada, no està centrada i això provoca un desviament de l'atenció de l'espectador cap a la part detra.

Recorda al cel, la canonada té una certa semblança amb el sol, la pared representa un núvol que impedeix que passin els seus rajos de llum.

fotografia 2: FUTUR

2009-10-16T05:25:00.000-07:00

A aquesta fotografia hi apareix una bossa de plàstic, sorra i ferros en posició diagonal (tots ells enfocats), també apareix un altre ferro perpendicular als diagonals amb el principi desenfocat i el final enfocat. És un pla senser i tres quarts. La llum és directa. Surten color tristos (grisos, blancs, marrons...), la profunditat de camp és llarga i l'enquadrament horitzontal.

La imatge té equilibri, l'objecte que capta la nostra atenció està centrat.

Representa el nostre futur acadèmic, encara no sabem que fer, estem confusos, amb molts dubtes, però de ben segur que al final trobarem resposta a totes les nostres preguntes.

fotografia 1: AL MIG DEL CAMÍ

2009-10-16T05:23:00.000-07:00

En aquesta imatge hi apareix una paret (desefocada) de color gris i un tros de fusta trencat (enfocat) amb colors càlids (vermell, taronja, groc...). Està feta des d'un pla americà contrapicat. La llum ve des de la part dreta del fons de la fotografia. La profunditat de camp és curta i l'enquadrament horitzontal. Està en equilibri, capta la nostra atenció en diferents punts, principament al centre per aquesta fusta tan cridanera, després a l'esquerra per l'efecte que fa la paret al estar captada en un pla contrapicat i novament a la dreta per els rajos de llum.

Intento representar el camí que volem seguir a la vida, infinit, uniforme, sense cap problema. Fins que hi apareix, de sobte, al mig d'aquest camí, inesperat i extrany.

INSTRUCCIONS FONS PLANTILLA

2009-10-11T09:30:00.000-07:00

POSAR UNA IMATGE DE FONS

A LA PLANTILLA BLOGGER

Per posar una imatge com a fons de plantilla del nostra BLOGGER,

el primer que necessitem es la URL de la nostra imatge.

Per aconseguir-ho hem de pujar la nostra imatge a Internet.
Recomano pujar-la a:
http://www.flickr.com/

Creem un compte i pugem una imatge.
Per fer-ho:Tú > Cargar fotos y vídeos > Elegir fotos y videos

(Escollim si volem fer pública la nostra imatge o no.

Recomano marcar l’opció de fer-la privada)

> Cargar fotos y videos > Tú > Galería > (Cliquem amb el botó dret del ratolí a la nostra imatge) > Propiedades:

(Seleccionem la part que he enquadrat en blau de la nostra imatge) > (Cliquem amb el botó dret a sobre de la selecció) > Copiar

Entrem al nostre bloc i cliquem a: Personalitza-la > Modifica l’HTML

Anem a la part de body:

body {
background:$bgcolor;
margin:0;
color:$textcolor;
font:x-small Georgia Serif;
font-size/* */:/**/small;
font-size: /**/small;
text-align: center;
}

Modificarem el “background” posant l’URL de la nostra imatge d’aquesta forma:

Per fer-ho:

url(“botó dret> Pegar”);

No ens oblidem d’afegir la part marcada en vermell.
Una vegada fet això:

I ja haurem acabat, espero que us hagi agradat i resultat fácil.

EDGAR ALLAN POE

2009-10-09T16:10:00.000-07:00

He decidit fer el meu propi video d'Edgar Allan Poe.

Per fer les imatges he utilitzat el Photoshop i per fer el muntantge el Movie Maker.

En aquest videos tracto diversos contes de l'escriptor.

PART 1 - LA MÀSCARA DE LA MORT VERMELLA :

Relat en el qual una misteriosa pesta anomenada "La Mort Vermella" ataca la ciutat de Pròsper, príncep d'una fictícia nació, al com li complaïa donar-se tot tipus de plaers dels quals un rei pot gaudir, com el bon gust, les arts, els balls orquestrats i festes envoltades de diversió. A l'adonar-se que la pesta atacava a tota la seva regió, decideix tancar-se en el seu castell juntament amb diversos centenars de nobles de la seva cort, els quals intenten escapar de la Mort Vermella. Certa nit, el rei decideix realitzar la millor festa de disfresses mai feta. Per a això el seu castell consta de set estances pintades cadascuna de diferent color i amb vitralls del mateix to de les parets, excepte una habitació, l'habitació negra, té els vitralls pintats de vermell creant un ambient terrorífic i fantasmal.

Mentre els convidats gaudeixen de la festa, la gent continua morint fora, atacada per la malaltia i sense cap ajuda. Tots en el castell ballen i es passegen per les estances, excepte per la negre, en el qual es troba a més un rellotge que a cada hora interromp la festa amb el seu so, provocant entre els convidats una sensació de terror inexplicable.

Durant el transcurs de la festa, Pròsper es fixa en un estrany disfressat de color vermell, i el rostre cobert per una màscara que representa una víctima de la Mort Vermella. El príncep, que se sent greument insultat per això, requereix al desconegut que s'identifiqui. Després d'una persecució per tots els salons de colors, arriben finalment al negre, on el Príncep ataca a l'estrany, i al mateix temps, llença un crit d'horror i cau mort. Per a horror de tots, el convidat es revela com la mateixa Mort Vermella. A partir d'aquest moment, tots els ocupants del castell moren, just en el moment que el Rellotge de la Cambra Negra marca la mitjanit.

PART 2 - EL POU I EL PÈNDOL

El protagonista comença el relat esgotat en una fosca cel·la de càstig de la Inquisició, on la tortura consisteix en la solitud, la foscor, el fred i la fam. Es veu lligat i experimenta l'angoixa de conèixer la seva pròxima mort doncs un pèndol descendia cap a ell, va pensar que fent malbé la corda el seu futur canviaria.

L'habitació va començar a canviar de forma i va reduïr la seva grandària, fins convertir-se en un pou. Quan està a punt de caure en el pou i sense més espai per a fugir, totalment desesperançat, una mà li salva, era la d'un francès que havia entrat a Toledo i descobert les tortures que eren sotmesos els infortunats.

PART 3- EL COR DELATOR

La història presenta a un narrador anònim obsessionat amb l'ancià amb el que conviu.

Finalment decideix assassinar-lo. El crim és estudiat curosament, el cadàver el va amagar sota les taules del sòl de la casa. La policia acudeix a la mateixa i l'assassí acaba delatant-se a si mateix, imaginant que el cor del vell començava a bategar sota la tarima.

PART 4 - LA CARTA ROBADA

La Policia de París encomana al detectiu Dupin i al seu amic, el narrador, la missió de resoldre el misteri d'una carta robada de les habitacions reials, el contingut de les quals afectarà a una persona encastellada, en cas de divulgació. El suposat lladre, és el ministre D., al que la pròpia víctima l'ha vist cometre el fet. Dupin es nega a prendre el cas, donant consells al Policia de com revisar la propietat del lladre, amb l'intenció de trobar aquesta.

Audio: Tangerine Dream - Stratosfear

Informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Cuentos_de_Edgar_Allan_Poe

COM HO MIRES? 29.09.09

2009-09-29T12:53:00.000-07:00

Avui hem fet la nostra primera sessió fotogràfica. Han estat dues hores plenes d'imaginació, plenes de creació, plenes de ganes d'explorar, ganes de veure, ganes de FER ART.

NOU BLOC

2009-09-25T05:38:00.000-07:00

Hola, aquest és el meu nou bloc.