dissabte, 31 d’octubre del 2009

PEP DURAN - ÍMBRIC


ÍMBRIC: Són elements col·locats un al costat de l'altre o superposats.

Hem visitat l'exposició titulada "ÍMBRIC" de l'artista Pep Duran amb la col·laboració dels germans Castells. La seva intenció és emmetxar tots els elements.



Pep Duran va néixer al 1955, ha participat com a escenògraf en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques. La seva primera exposició la va fer al 1978 a Barcelona, i des d'aquest moment la seva trajectòria artística es centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació.


dilluns, 19 d’octubre del 2009

MUNTATGE ALLAN POE


¿Què és la por? La por és la torbació de l'ànim davant un perill real o imaginari.
He decidit fer un muntatge inspirat en la meva propia por. Ridícula, sí, però aterradora per mi.

divendres, 16 d’octubre del 2009

fotografia 10: LLIBERTAT

Aquesta és la fotografia que més m'agrada. Té una gran varietat de colors. Apareix la porta i un tros de paret amb colors freds i al fons a la dreta colors càlids. És un pla americà frontal, la llum prové de l'esquerra, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.
Té ausensia d'equilibri, la fotografia està dividida clarament en dues parts, tot i així l'atenció va a tota la imatge en conjunt.
M'agrada aquesta fotografia, perquè a la part dreta és tot molt compacte i fosc, en canvi a la part esquerra és una part lliure, una sortida a un camí infinit aclarit amb un aspecte inofensiu.

fotografia 9: PRESONER



Fotografia (totalment enfocada) d'un candau, no hi ha gaire contrast de colors, tots són calids. És un pla america tres quarts, la llum prové de la dreta de la imatge, la profunditat de camp és mitja i l'enquadrament horitzontal. Té equilibri, l'objecte d'atenció està centrat a la fotografia.

Aquesta imatge és un lligament involuntari, el candau es presoner del seu propi cos, aquest és el que no el deixa marxar, només ho podrá fer canviant.

fotografia 8: SOC PETITA



Repeteixo fotografia de canonada, pero aquesta vegada des d'una perspectiva i uns colors diferents, molt apagats i foscos, no obstant el cel resalta bastant per la seva uniformitat. És un primer pla contrapicat, la llum ve per la part esquerra de la imatge, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.

Veient aquesta imatge et fa sentir insignificant, com si tot et superés, et quedés tot massa gran i fossis inferior.

fotografia 7: LA UNIÓ

En aquesta fotografia hi apareixen tres ferros, els dos més proxims (un de color gris i l'altre de color taronja/granat perpendiculars entre ells) surten enfocats i l'altre de color gris surt desenfocat. És un primer pla tres quarts, la llum és directa, la profunditat de camp mitja i l'enquadrament horitzontal. Manté l'equilibri ja que els objectes estan centrats.
Aquesta imatge és una representació del matrimoni, un acord mutu, una unió entre iguals.

fotografia 6: EXTREMISTA


Unicament hi apareix una porta de fusta (part detra enfocada i part esquerra desenfocada) amb un contrast de colors (blanc i taronja). És un primer pla tres quarts, la llum prové de l'esquerra, la profunditat de camp es mitja i l'enquadrament horitzontal.
És una fotografia sense equilibri, mitja part surt enfocada, més fosca i amb un major contrast dels colors, no obstant, la part detra surt desenfocada i més clara.
Crec que es una fotografia extremista, passa de la claror a la foscor rapidament, és clarament la metafora "o tot és negre o tot és blanc", no pot ser d'una altra manera.

fotografia 5: LA CLAU


És la fotografia d'un pany (enfocat) envoltat per colors càlids (groc, taronja, marró...). És un primer pla frontal, la llum és directa, la profunditat de camp curta i l'enquadrament horitzontal. Manté equilibri, el punt d'atenció està centrat.
Aquesta imatge és una ironia de la vida real, tots els panys tenen alguna clau, tots els problemes tenen alguna solució, només fa falta trobar l'adequada.

fotografia 4: TRENCA'M L'ÀNIMA


Aquesta fotografia esta composta unicament per vidre (enfocat) de colors freds (blaus i blanc). És un primer pla frontal, la llum és directa, la profunditat de camp curta i l'enquadrament horitzontal. No és una imatge equilibrada, la part dreta és més clara i està molt més trencada que la part esquerra, això desvia la nostra atenció.
Em sembla una fotografia trista, ja no tan sols pels colors que hi apareixen, si no pel que em ve a la ment al veure-la: rebuig, discriminació, plor, solitud, marginació... un trencament de l'ànima.

fotografia 3: EL SOL


És la imatge d'una canonada (enfocada) d'un color molt viu, el groc, al fons apareix el cel i un tros de pared (tots dos desenfocats), és un primer pla contrapicat, la llum ve de la part esquerra de la imatge, la profunditat de camp es curta i l'enquadrament és horitzontal. La fotografia no manté un equilibri, dono massa importància a la canonada, no està centrada i això provoca un desviament de l'atenció de l'espectador cap a la part detra.
Recorda al cel, la canonada té una certa semblança amb el sol, la pared representa un núvol que impedeix que passin els seus rajos de llum.

fotografia 2: FUTUR


A aquesta fotografia hi apareix una bossa de plàstic, sorra i ferros en posició diagonal (tots ells enfocats), també apareix un altre ferro perpendicular als diagonals amb el principi desenfocat i el final enfocat. És un pla senser i tres quarts. La llum és directa. Surten color tristos (grisos, blancs, marrons...), la profunditat de camp és llarga i l'enquadrament horitzontal.
La imatgeequilibri, l'objecte que capta la nostra atenció està centrat.
Representa el nostre futur acadèmic, encara no sabem que fer, estem confusos, amb molts dubtes, però de ben segur que al final trobarem resposta a totes les nostres preguntes.

fotografia 1: AL MIG DEL CAMÍ


En aquesta imatge hi apareix una paret (desefocada) de color gris i un tros de fusta trencat (enfocat) amb colors càlids (vermell, taronja, groc...). Està feta des d'un pla americà contrapicat. La llum ve des de la part dreta del fons de la fotografia. La profunditat de camp és curta i l'enquadrament horitzontal. Està en equilibri, capta la nostra atenció en diferents punts, principament al centre per aquesta fusta tan cridanera, després a l'esquerra per l'efecte que fa la paret al estar captada en un pla contrapicat i novament a la dreta per els rajos de llum.
Intento representar el camí que volem seguir a la vida, infinit, uniforme, sense cap problema. Fins que hi apareix, de sobte, al mig d'aquest camí, inesperat i extrany.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

INSTRUCCIONS FONS PLANTILLA

POSAR UNA IMATGE DE FONS
A LA PLANTILLA BLOGGER


Per posar una imatge com a fons de plantilla del nostra BLOGGER,
el primer que necessitem es la URL de la nostra imatge.

Per aconseguir-ho hem de pujar la nostra imatge a Internet.
Recomano pujar-la a:
http://www.flickr.com/

Creem un compte i pugem una imatge.
Per fer-ho:Tú > Cargar fotos y vídeos > Elegir fotos y videos

(Escollim si volem fer pública la nostra imatge o no.
Recomano marcar l’opció de fer-la privada)

> Cargar fotos y videos > Tú > Galería > (Cliquem amb el botó dret del ratolí a la nostra imatge) > Propiedades:





(Seleccionem la part que he enquadrat en blau de la nostra imatge) > (Cliquem amb el botó dret a sobre de la selecció) > Copiar


Entrem al nostre bloc i cliquem a: Personalitza-la > Modifica l’HTML

Anem a la part de body:

body {
background:$bgcolor;
margin:0;
color:$textcolor;
font:x-small Georgia Serif;
font-size/* */:/**/small;
font-size: /**/small;
text-align: center;
}




Modificarem el “background” posant l’URL de la nostra imatge d’aquesta forma:

Per fer-ho:

url(“botó dret> Pegar”);

No ens oblidem d’afegir la part marcada en vermell.
Una vegada fet això:



I ja haurem acabat, espero que us hagi agradat i resultat fácil.

divendres, 9 d’octubre del 2009

EDGAR ALLAN POE

He decidit fer el meu propi video d'Edgar Allan Poe.

Per fer les imatges he utilitzat el Photoshop i per fer el muntantge el Movie Maker.

En aquest videos tracto diversos contes de l'escriptor.

PART 1 - LA MÀSCARA DE LA MORT VERMELLA :

Relat en el qual una misteriosa pesta anomenada "La Mort Vermella" ataca la ciutat de Pròsper, príncep d'una fictícia nació, al com li complaïa donar-se tot tipus de plaers dels quals un rei pot gaudir, com el bon gust, les arts, els balls orquestrats i festes envoltades de diversió. A l'adonar-se que la pesta atacava a tota la seva regió, decideix tancar-se en el seu castell juntament amb diversos centenars de nobles de la seva cort, els quals intenten escapar de la Mort Vermella. Certa nit, el rei decideix realitzar la millor festa de disfresses mai feta. Per a això el seu castell consta de set estances pintades cadascuna de diferent color i amb vitralls del mateix to de les parets, excepte una habitació, l'habitació negra, té els vitralls pintats de vermell creant un ambient terrorífic i fantasmal.

Mentre els convidats gaudeixen de la festa, la gent continua morint fora, atacada per la malaltia i sense cap ajuda. Tots en el castell ballen i es passegen per les estances, excepte per la negre, en el qual es troba a més un rellotge que a cada hora interromp la festa amb el seu so, provocant entre els convidats una sensació de terror inexplicable.

Durant el transcurs de la festa, Pròsper es fixa en un estrany disfressat de color vermell, i el rostre cobert per una màscara que representa una víctima de la Mort Vermella. El príncep, que se sent greument insultat per això, requereix al desconegut que s'identifiqui. Després d'una persecució per tots els salons de colors, arriben finalment al negre, on el Príncep ataca a l'estrany, i al mateix temps, llença un crit d'horror i cau mort. Per a horror de tots, el convidat es revela com la mateixa Mort Vermella. A partir d'aquest moment, tots els ocupants del castell moren, just en el moment que el Rellotge de la Cambra Negra marca la mitjanit.

PART 2 - EL POU I EL PÈNDOL

El protagonista comença el relat esgotat en una fosca cel·la de càstig de la Inquisició, on la tortura consisteix en la solitud, la foscor, el fred i la fam. Es veu lligat i experimenta l'angoixa de conèixer la seva pròxima mort doncs un pèndol descendia cap a ell, va pensar que fent malbé la corda el seu futur canviaria.

L'habitació va començar a canviar de forma i va reduïr la seva grandària, fins convertir-se en un pou. Quan està a punt de caure en el pou i sense més espai per a fugir, totalment desesperançat, una mà li salva, era la d'un francès que havia entrat a Toledo i descobert les tortures que eren sotmesos els infortunats.

PART 3- EL COR DELATOR

La història presenta a un narrador anònim obsessionat amb l'ancià amb el que conviu.

Finalment decideix assassinar-lo. El crim és estudiat curosament, el cadàver el va amagar sota les taules del sòl de la casa. La policia acudeix a la mateixa i l'assassí acaba delatant-se a si mateix, imaginant que el cor del vell començava a bategar sota la tarima.

PART 4 - LA CARTA ROBADA

La Policia de París encomana al detectiu Dupin i al seu amic, el narrador, la missió de resoldre el misteri d'una carta robada de les habitacions reials, el contingut de les quals afectarà a una persona encastellada, en cas de divulgació. El suposat lladre, és el ministre D., al que la pròpia víctima l'ha vist cometre el fet. Dupin es nega a prendre el cas, donant consells al Policia de com revisar la propietat del lladre, amb l'intenció de trobar aquesta.


Audio: Tangerine Dream - Stratosfear

Informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Cuentos_de_Edgar_Allan_Poe