dilluns, 29 de novembre del 2010
ANA MARIA MAIOLINO
Ana Maria Maiolino va nèixer al 1642 a Scalea (Calàbria) però es va traslladar a Veneçula. Al complir els 18 anys i ser major d'edat, va decinir anar a viure a Brasil, on encara resideix, tot i que durant alguns anys va viure fora de Brasil (New York i Buenos Aires)
Al 1960, Ana Maria Maiolino va participar en algunes exposicions i exposicions on defensava el cos i l'art.
En el 1967, Maiolino va participar en l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro i, que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...
VACCA
Marcel Duchamp
diumenge, 21 de novembre del 2010
MARISCAL
Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat, l'any següent va obrir a València un bar firmat per Mariscal i al 1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona. Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes. Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.
dimecres, 17 de novembre del 2010
PROVA DE SEL·LECTIVITAT
EXERCICI 1
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:
A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994
Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:
Ambos objectes presenten línes corbes i gràcils.
— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Tenen semblances, ambdos objectes són considerats aerodinàmics però presenten una funció totalment diferent. L'objecte A és un cotxe i serveix per coduir, mentre que l'objecte B és una maquineta i serveix per afilar els llapis.
OPCIÓ A
EXERCICI 2
Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.
Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral.
Exercici 3
Redisseny d’un embalatge. En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent (rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i el codi de barres.
Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.
JOSEP BEUYS
Va treballar com a professor universitari fins que va ser expulsat anys després, la seva obra realitzada en la seva època de professor afecta a la relació de la pedagogia amb l'estudi de l'art, ja que Beuys va canviar totalment la forma d'ensenyar que existia abans.
BRUCE NAUMAN
Nauman va estudiar matemàtiques i física a l'Universitat de Wisconsin-Madison i art a l'Universitat de Califronia, Davis.
L'any 1980 es va traslladar a Mèxic i gran part del seu treball es caracteritza per un interés en el llenguatge i en la capacitat d'aquest. Al 1990 va rebre el Premi Max Backmann. Al 2004 va exposar la seva obra Raw Materials a Tate Morden, Londres.
JORDI BENITO
Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar en la pintura en obres properes a l'art povera, més tard es va canviar a l'art conceptual fent happenings i enviroments com Descoberta Fregoli al 1972.
Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. Al 1980 es va decantar per les instalacions (Malson, els llits de la mort al 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries com les realitzades amb el músic Carles Santos
MARCEL DUCHAMP
Els seus primers inicis artístics van tenir lloc a París, després va viatjar per tot el món on va rebre influències, per exemple, Buenos aires o New York, on va marxar viure una temporada.
Al 1915 no va pintar gaires obres, però va continuar treballant fins al 1923 en la seva obra mestra "La núvia posada al despullat per els seus solters" o també coneguda pel nom "El gran vidre", un obra abstracta realitzada en pintura i filferro sobre vidre que va ser exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Va ser rebuda amb molt entusiasme per part dels surrealistes.
dimarts, 16 de novembre del 2010
FOTOGRAFIES
4. Tres fotografíes d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació.
FOTOGRAFIA: 1
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFIA: 2
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFIA: 1
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFIA: 2
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFIA: 4
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 100
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
1. Tres fotografíes amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents.
FOTOGRAFÍA: 1
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 11
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 60
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFÍA: 2
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f 4
OCITAT D'OBTURACIÓ: 500
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
FOTOGRAFÍA: 3
DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.
OBJECTIU: 1
OBERTURA DIAFRAGMA: f2
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1000
ALTRES FACTORS: Llum artificial.
dimecres, 3 de novembre del 2010
COMPARACIÓ DE REVISTES
La revista Bravo està plena de colors, la qual cosa capta l'atenció de l'espectador més ràpidament. Aquesta revista va destinada per la juventud. Els elements a destacar són la capçalera "Bravo" i el títol principal "Maxi, su día más triste", apareix una imatge de l'actor Maxi Iglesias que ocupa gairebé tota la plana, la qual cosa li dóna un aspecte més juvenil o infantil i treu tota la seriositat possible. La revista poseeix tot tipus de colors, les tipologia són diferents, però els títols importants són representats en un tamany major i en Arial Negreta. Les fotografies apareixen desordenades en tota la portada i no apareix cap text explicatiu. Els personatges que apareixen són actors i cantants juvenils.
dimarts, 2 de novembre del 2010
BLOW UP
Títol: Blow up, deseo de una mañana de verano.
Director: Michelangelo Antonioni
Any: 1996
Duració: 111 minuts.
Gènere: Drama, intriga.
Actors: Vanessa Redgrave, Sarah Miles, David Hemmings,
Michelangelo Antonioni és el director i l'actor principal de la pel·lícula "Blow up" que es va estrenar l'any 1966 a Londres i va ser nominada en dues ocasions als premis Oscar pel millor director i guió més original.
És una pel·lícula amb un missatge difícil d'entendre, és confusa i alguns plans són una mica llargs. És una pel·lícula impactant plena de misteri, amb l'objectiu de resoldre l'assassinat poc a poc a base de les fotografies que va realitzar el protagonista.
Durant tota la pel·lícula apareixen dones models les quals Antonioni fotografia i parla de mala manera.
És un personatge repel·lent i cregut, famós i amb molts diners, es considera superior a la resta de persones i parla malament a tothom. Un dia decideix anar a un parc de Londres, on fotografia sense permís a una parella. A l'arribar a casa, analitza les fotografies i s'adona que ha estat testimoni d’un assassinat, intenta resoldre aquest misteri, però el cadàver desapareix, i no troba més pistes que les seves fotografies. La pel·lícula finalitza de cop i volta en una pista de tennis amb uns "mimo" i el misteri queda sense resoldre’s.
Aquesta pel·licula està inspirada en el relat de Julio Cortázar "Las babas del diablo", l'història d'un fotògraf que descobreix un crim mentre realitza unes fotografies en un parc. Segons es creu aquesta pel·lícula va ser la primera de producció britànica que va mostrar una dona despullada completament.
COMENTARI ESCRIT DE LA PEL·LÍCULA
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La pel·lícula està tractada des d'un punt de vista fotogràfic, en el què s'ha inclòs el misteri (per l'assassinat sobtat) i elements censurables (com el despullat de dues noies menors d'edat).
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Les noies menors d'edat es comporten com les noies reals actualment, persegueixen a un famòs i fan el que sigui possible per estar al seu costat. Aquestes nenes, volien ser models d'Antonioni i es despullen davant seu per tal d'aconseguir-ho. Al principi de la pel·lícula es mostren molt innocents però a mesura que avança la història, es fan pesades, persegueixen al protagonista a tots els llocs, ell no les vol fotografiar però se n'aprofita d'elles. Associo aquestes noies amb les de la vida real quan tenen un ídol.
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprén? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Michelangelo Antonioni realitza tota la pel·lícula amb la llum del dia, no utilitza gaires plans detall, només quan analitza l'assassinat del parc, però durant tota la pel·licula fa diferents plans, tot i que la càmara la major part dels temps està fixa. Em sorprén la falta de música a la pel·lícula, moltes escenes pateixen falta d'argument i estàn en silenci molta estona. Suposo que Antonioni volia fer una pel·lícula diferent a les que estàvem acostumats a veure, amb plànols diferents i coses inexplicables.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?
Com he esmentat anteriorment, la manca de plans detall és important, els plans més utilitzats són el general i l'americà.
5. Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
La música és gairebé inexistent, els sorolls que se senten són els pròpis dels moviments corporals o dels cotxes. No és important la música ja que no prèn importància. Aquesta pel·lícula ens fa sentir-nos com a la vida real, on no se sent música en els moments de tensió, ja són intensos per si mateixos.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
M'ha semblat interessant la part en la que dues menors es despullen per aconseguir que aquell fotògraf els converteixi en models. No em sembla correcte que apareixin despullades dues noies menors d'edat i m'ha sorprés molt. Un altre aspecte que em sorpren el l'assassinat al parc, en la que, sense voler, Antonioni fotografia i no s'adona fins dies després.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?