TIPOGRAFIA

ANA MARIA MAIOLINO

Ana Maria Maiolino va nèixer al 1642 a Scalea (Calàbria) però es va traslladar a Veneçula. Al complir els 18 anys i ser major d'edat, va decinir anar a viure a Brasil, on encara resideix, tot i que durant alguns anys va viure fora de Brasil (New York i Buenos Aires)
Al 1960, Ana Maria Maiolino va participar en algunes exposicions i exposicions on defensava el cos i l'art.
En el 1967, Maiolino va participar en l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro i, que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...

VACCA

El passat dijous dia 11 de Novembre vam anar a visitar VACCA, una exposició al Museu de Granollers realitzada per Vicenç Vacca. Era una exposició molt curiosa i extravagant. Era una obra sonora formada per un marc de fotografies, en el que hi penjaven tres aparells musicals, cadascún reproduia un soroll diferent (gossos, camions, música clàssica...). En primer lloc, vam haver de entendre l'obra sense cap tipus d'explicació, però passada una estona, va aparèixer l'autor i ens va explicar el seu significat.

L'autor va rebre influències de Marcel Duchamp, Jordi Benito, Bruce Nauman, etc.

Marcel Duchamp

MARISCAL

Javier Errant Mariscal (València, febrer de 1950) és un reconegut dissenyador industrial. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona.Mariscal sempre explica històries, treballi en la disciplina que treballi. Són històries recognoscibles, episodis narratius i en clau poètica, moltes vegades quotidians i gairebé sempre amb un punt de rebel·lia i de provocació. Després del seu gest ingenu sempre hi ha una intenció provocadora, que connecta amb la gent, comunica i transmet. El seu llenguatge és sintètic, de pocs traços i molta expressivitat. La seva bona mala memòria reinventa, una vegada i una altra el quotidià, ho esmicola i ho torna a reconstruir fins a mostrar només l'essència.

Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat, l'any següent va obrir a València un bar firmat per Mariscal i al 1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona. Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes. Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.

PROVA DE SEL·LECTIVITAT

EXERCICI 1

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Ambos objectes presenten línes corbes i gràcils.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Tenen semblances, ambdos objectes són considerats aerodinàmics però presenten una funció totalment diferent. L'objecte A és un cotxe i serveix per coduir, mentre que l'objecte B és una maquineta i serveix per afilar els llapis.

OPCIÓ A


EXERCICI 2

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.

Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral.

Exercici 3

Redisseny d’un embalatge. En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent (rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i el codi de barres.

Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

JOSEP BEUYS

Joseph Beuys va nèixer a Krefeld el 12 de maig del 1921 i va morir a Düsseldorf el 23 de gener del 1986. Va ser un artista alemany que va treballar diveros medis i tècniques com l'escultura, performance, happening, video i instalació. És considerat un dels artistes més influents de la segona meitat del segle XX.

Va treballar com a professor universitari fins que va ser expulsat anys després, la seva obra realitzada en la seva època de professor afecta a la relació de la pedagogia amb l'estudi de l'art, ja que Beuys va canviar totalment la forma d'ensenyar que existia abans.

BRUCE NAUMAN

Bruce Nauman és un artista americà va nèixer el 6 de decembre de 1941 en Fort Wayne, feia obres molt variades, com per exemple, escultura, fotografía, neó, video, dibuix i performance.
Nauman va estudiar matemàtiques i física a l'Universitat de Wisconsin-Madison i art a l'Universitat de Califronia, Davis.



L'any 1980 es va traslladar a Mèxic i gran part del seu treball es caracteritza per un interés en el llenguatge i en la capacitat d'aquest. Al 1990 va rebre el Premi Max Backmann. Al 2004 va exposar la seva obra Raw Materials a Tate Morden, Londres.

JORDI BENITO

Jordi Benito i Verdaguer va ser un artista català que nèixer a Granollers al 1951 i va morir el 9 de decembre del 2008 a Barcelona a causa d'una infermetat.
Va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i es va iniciar en la pintura en obres properes a l'art povera, més tard es va canviar a l'art conceptual fent happenings i enviroments com Descoberta Fregoli al 1972.


Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral. Al 1980 es va decantar per les instalacions (Malson, els llits de la mort al 1976) i va dur a terme accions multidisciplinàries com les realitzades amb el músic Carles Santos

MARCEL DUCHAMP

Marcel Duchamp era francès i va nèixer el 28 de Juliol de 1887 en Blainville-Crevon, on el seu pare era l'alcalde d'aquell petit poble. Duchamp va ser especialment reconegut per la seva activitat artística, els seus germans també es van dedicar a l'art però ell va ser qui va destacar, la seva obra va ser una forta influència en l'evolució del moviment pop en el segle XX. A les seves obres va exaltir el valor de les coses fugaces i contemporànies.






Els seus primers inicis artístics van tenir lloc a París, després va viatjar per tot el món on va rebre influències, per exemple, Buenos aires o New York, on va marxar viure una temporada.



Al 1915 no va pintar gaires obres, però va continuar treballant fins al 1923 en la seva obra mestra "La núvia posada al despullat per els seus solters" o també coneguda pel nom "El gran vidre", un obra abstracta realitzada en pintura i filferro sobre vidre que va ser exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Va ser rebuda amb molt entusiasme per part dels surrealistes.

FOTOGRAFIES

4. Tres fotografíes d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris en moviment sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

3. Tres fotografíes amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

2. Quatre fotografíes amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents.

FOTOGRAFIA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris estàtic sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 125

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFIA: 4

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 8

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 100

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

1. Tres fotografíes amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents.

FOTOGRAFÍA: 1

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 11

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 60

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

FOTOGRAFÍA: 2

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f 4

OCITAT D'OBTURACIÓ: 500

ALTRES FACTORS: Llum artificial.





FOTOGRAFÍA: 3

DESCRIPCIÓ: Ninot d'abaloris sobre paper.

OBJECTIU: 1

OBERTURA DIAFRAGMA: f2

VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1000

ALTRES FACTORS: Llum artificial.

COMPARACIÓ DE REVISTES

La primera portada pertany al diari 9 nou i va adreçada al públic adult, els elements a destacar són la capcelera El 9 nou i el títol principal La CUP de Sant Celoni força que es publiquin les despeses dels regidors. Aquest diari només utilitza 2 colors a la plana principal; el blanc i el verd, que donen un aspecte de serietat i això ens fa saber a quin públic va dirigit. La tipologia és Times New Roman i tot el text està dividit en cinc en columnes. Apareix la imatge principal centrada en un tamany gran i altres dues fotografies als dos extrems de la portada en un tamany més petit i prenen menys importància.





La revista Bravo està plena de colors, la qual cosa capta l'atenció de l'espectador més ràpidament. Aquesta revista va destinada per la juventud. Els elements a destacar són la capçalera "Bravo" i el títol principal "Maxi, su día más triste", apareix una imatge de l'actor Maxi Iglesias que ocupa gairebé tota la plana, la qual cosa li dóna un aspecte més juvenil o infantil i treu tota la seriositat possible. La revista poseeix tot tipus de colors, les tipologia són diferents, però els títols importants són representats en un tamany major i en Arial Negreta. Les fotografies apareixen desordenades en tota la portada i no apareix cap text explicatiu. Els personatges que apareixen són actors i cantants juvenils.

BLOW UP

Títol: Blow up, deseo de una mañana de verano.

Director: Michelangelo Antonioni

Any: 1996

Duració: 111 minuts.

Gènere: Drama, intriga.

Actors: Vanessa Redgrave, Sarah Miles, David Hemmings,

Michelangelo Antonioni és el director i l'actor principal de la pel·lícula "Blow up" que es va estrenar l'any 1966 a Londres i va ser nominada en dues ocasions als premis Oscar pel millor director i guió més original.

És una pel·lícula amb un missatge difícil d'entendre, és confusa i alguns plans són una mica llargs. És una pel·lícula impactant plena de misteri, amb l'objectiu de resoldre l'assassinat poc a poc a base de les fotografies que va realitzar el protagonista.

Durant tota la pel·lícula apareixen dones models les quals Antonioni fotografia i parla de mala manera.
És un personatge repel·lent i cregut, famós i amb molts diners, es considera superior a la resta de persones i parla malament a tothom. Un dia decideix anar a un parc de Londres, on fotografia sense permís a una parella. A l'arribar a casa, analitza les fotografies i s'adona que ha estat testimoni d’un assassinat, intenta resoldre aquest misteri, però el cadàver desapareix, i no troba més pistes que les seves fotografies. La pel·lícula finalitza de cop i volta en una pista de tennis amb uns "mimo" i el misteri queda sense resoldre’s.

Aquesta pel·licula està inspirada en el relat de Julio Cortázar "Las babas del diablo", l'història d'un fotògraf que descobreix un crim mentre realitza unes fotografies en un parc. Segons es creu aquesta pel·lícula va ser la primera de producció britànica que va mostrar una dona despullada completament.

COMENTARI ESCRIT DE LA PEL·LÍCULA

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

La pel·lícula està tractada des d'un punt de vista fotogràfic, en el què s'ha inclòs el misteri (per l'assassinat sobtat) i elements censurables (com el despullat de dues noies menors d'edat).

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Les noies menors d'edat es comporten com les noies reals actualment, persegueixen a un famòs i fan el que sigui possible per estar al seu costat. Aquestes nenes, volien ser models d'Antonioni i es despullen davant seu per tal d'aconseguir-ho. Al principi de la pel·lícula es mostren molt innocents però a mesura que avança la història, es fan pesades, persegueixen al protagonista a tots els llocs, ell no les vol fotografiar però se n'aprofita d'elles. Associo aquestes noies amb les de la vida real quan tenen un ídol.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprén? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Michelangelo Antonioni realitza tota la pel·lícula amb la llum del dia, no utilitza gaires plans detall, només quan analitza l'assassinat del parc, però durant tota la pel·licula fa diferents plans, tot i que la càmara la major part dels temps està fixa. Em sorprén la falta de música a la pel·lícula, moltes escenes pateixen falta d'argument i estàn en silenci molta estona. Suposo que Antonioni volia fer una pel·lícula diferent a les que estàvem acostumats a veure, amb plànols diferents i coses inexplicables.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?

Com he esmentat anteriorment, la manca de plans detall és important, els plans més utilitzats són el general i l'americà.

5. Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

La música és gairebé inexistent, els sorolls que se senten són els pròpis dels moviments corporals o dels cotxes. No és important la música ja que no prèn importància. Aquesta pel·lícula ens fa sentir-nos com a la vida real, on no se sent música en els moments de tensió, ja són intensos per si mateixos.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

M'ha semblat interessant la part en la que dues menors es despullen per aconseguir que aquell fotògraf els converteixi en models. No em sembla correcte que apareixin despullades dues noies menors d'edat i m'ha sorprés molt. Un altre aspecte que em sorpren el l'assassinat al parc, en la que, sense voler, Antonioni fotografia i no s'adona fins dies després.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

EL 9 NOU

FINAL

LOGO ARTS BELLERA

He escollit aquest logo perquè és simple, fàcil de reconèixer, té una forma geomètrica i funciona en un tamany reduït. La tipologia és Comic Sans i fa una combinació en blanc i negre, no he utilitzat cap color perquè crec que no era necessari per al logo. He fet diverses proves i la que més m'ha agradat i crec que és la més adient és aquest resultat final.

Les proves que he posat anteriorment que també poden funcionar, ja que en un tamany petit són fàcils de reconèixer, les lletres de tipologia Arial estan incrites en una taca de pintura blanca, així podia trobar una petita relació entre el significat i el logo. Tot i així, la meva opinió és que funcionen més les formes geomètriques i la tipologia s'enten millor en elles com als exemples anteriors.

IDEES LOGOS ARTS BELLERA