PROVA DE SEL·LECTIVITAT

EXERCICI 1

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Ambos objectes presenten línes corbes i gràcils.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Tenen semblances, ambdos objectes són considerats aerodinàmics però presenten una funció totalment diferent. L'objecte A és un cotxe i serveix per coduir, mentre que l'objecte B és una maquineta i serveix per afilar els llapis.

OPCIÓ A


EXERCICI 2

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.

Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral.

Exercici 3

Redisseny d’un embalatge. En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent (rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i el codi de barres.

Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.