dissabte, 31 d’octubre del 2009

PEP DURAN - ÍMBRIC


ÍMBRIC: Són elements col·locats un al costat de l'altre o superposats.

Hem visitat l'exposició titulada "ÍMBRIC" de l'artista Pep Duran amb la col·laboració dels germans Castells. La seva intenció és emmetxar tots els elements.



Pep Duran va néixer al 1955, ha participat com a escenògraf en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques. La seva primera exposició la va fer al 1978 a Barcelona, i des d'aquest moment la seva trajectòria artística es centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació.


dilluns, 19 d’octubre del 2009

MUNTATGE ALLAN POE


¿Què és la por? La por és la torbació de l'ànim davant un perill real o imaginari.
He decidit fer un muntatge inspirat en la meva propia por. Ridícula, sí, però aterradora per mi.

divendres, 16 d’octubre del 2009

fotografia 10: LLIBERTAT

Aquesta és la fotografia que més m'agrada. Té una gran varietat de colors. Apareix la porta i un tros de paret amb colors freds i al fons a la dreta colors càlids. És un pla americà frontal, la llum prové de l'esquerra, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.
Té ausensia d'equilibri, la fotografia està dividida clarament en dues parts, tot i així l'atenció va a tota la imatge en conjunt.
M'agrada aquesta fotografia, perquè a la part dreta és tot molt compacte i fosc, en canvi a la part esquerra és una part lliure, una sortida a un camí infinit aclarit amb un aspecte inofensiu.

fotografia 9: PRESONER



Fotografia (totalment enfocada) d'un candau, no hi ha gaire contrast de colors, tots són calids. És un pla america tres quarts, la llum prové de la dreta de la imatge, la profunditat de camp és mitja i l'enquadrament horitzontal. Té equilibri, l'objecte d'atenció està centrat a la fotografia.

Aquesta imatge és un lligament involuntari, el candau es presoner del seu propi cos, aquest és el que no el deixa marxar, només ho podrá fer canviant.

fotografia 8: SOC PETITA



Repeteixo fotografia de canonada, pero aquesta vegada des d'una perspectiva i uns colors diferents, molt apagats i foscos, no obstant el cel resalta bastant per la seva uniformitat. És un primer pla contrapicat, la llum ve per la part esquerra de la imatge, la profunditat del camp es mitja i l'enquadrament és horitzontal.

Veient aquesta imatge et fa sentir insignificant, com si tot et superés, et quedés tot massa gran i fossis inferior.

fotografia 7: LA UNIÓ

En aquesta fotografia hi apareixen tres ferros, els dos més proxims (un de color gris i l'altre de color taronja/granat perpendiculars entre ells) surten enfocats i l'altre de color gris surt desenfocat. És un primer pla tres quarts, la llum és directa, la profunditat de camp mitja i l'enquadrament horitzontal. Manté l'equilibri ja que els objectes estan centrats.
Aquesta imatge és una representació del matrimoni, un acord mutu, una unió entre iguals.

fotografia 6: EXTREMISTA


Unicament hi apareix una porta de fusta (part detra enfocada i part esquerra desenfocada) amb un contrast de colors (blanc i taronja). És un primer pla tres quarts, la llum prové de l'esquerra, la profunditat de camp es mitja i l'enquadrament horitzontal.
És una fotografia sense equilibri, mitja part surt enfocada, més fosca i amb un major contrast dels colors, no obstant, la part detra surt desenfocada i més clara.
Crec que es una fotografia extremista, passa de la claror a la foscor rapidament, és clarament la metafora "o tot és negre o tot és blanc", no pot ser d'una altra manera.