LOGO ARTS BELLERA

He escollit aquest logo perquè és simple, fàcil de reconèixer, té una forma geomètrica i funciona en un tamany reduït. La tipologia és Comic Sans i fa una combinació en blanc i negre, no he utilitzat cap color perquè crec que no era necessari per al logo. He fet diverses proves i la que més m'ha agradat i crec que és la més adient és aquest resultat final.

Les proves que he posat anteriorment que també poden funcionar, ja que en un tamany petit són fàcils de reconèixer, les lletres de tipologia Arial estan incrites en una taca de pintura blanca, així podia trobar una petita relació entre el significat i el logo. Tot i així, la meva opinió és que funcionen més les formes geomètriques i la tipologia s'enten millor en elles com als exemples anteriors.

IDEES LOGOS ARTS BELLERA

SUPERLATIVE PRAXIS

El passat 18 de Març vam anar a veure una exposició anomenada Superlative Praxis on tenia lloc a l'espai d'arts de la Roca Umbert. Aquest procés era una exageració de tot, el que més va destacar va ser la col·lecció de llibres dels records Guinnes que hi havien, des del'any 1955 fins l'actualitat, amb això volia mostrar les tapes de tots els llibres, la seva evolució.

L'artista exagera molt el que vol dir "èxit" i ho porta a l'extrem. A l'exposició també hi figuraven fotografies de persones destacades dels records Guinnes, com per exemple, l'home més alt del món i el més baix. Per una altra banda, hi constava una bandera amb tots els adjectius superlatius que hi ha en anglès, d'aquí "Superlative Praxis".

També hi havia cinc tamborets en els quals hi figurava un llibre anomenat "La gran risa" escrit pel propi artista, és una reedició del llibre "La risa" del filòsof Henri Bergson. Per últim l'exposició també constava de dos tampons que serveien per a certificar l'exageració.

Penso que l'exposició va estra curiosa i interesant, tot i que gairebé tot l'espai era buit, però els elements dels qual estava format eren força atractius i despertava molt d'interés.

DIARI D'UNA ARTISTA

Començo a escriure el diari avui, per tant, explicaré tot el que ha succeït des que vam començar aquest projecte fins ara, no recordo ben bé les dates així que mil disculpes. Tot va començar quan a la classe d'audiovisuals i tècniques grafico-plàstiques ens van demanar fer un projecte relacionat amb la roba, a classe de tècniques vam escriure moltes paraules i frases relacionades amb la roba, de totes, havíem d'escollir una. En primer lloc vaig escollir la frase "posar-se una bufanda" vaig fer dues proves amb la tècnica stop motion, però no em van agradar massa i vaig veure que tota la meva classe també feia el seu projecte amb aquesta tècnica, la qual cosa em va convèncer més per canviar-ho tot. Vaig escollir una nova frase "M'abrigo quan fa fred", volia imitar el cinema mut així que vaig posar totes les fotografies en blanc i negre.


"Posar-se una bufanda"










Prova 1:


http://www.youtube.com/watch?v=fb2NCazhdDcom/watch?v=fb2NCazhdDc

Prova 2:


http://www.youtube.com/watch?v=rP-AoE3NmqAoutube.com/watch?v=rP-AoE3NmqA

"M'abrigo quan fa fred"

PROVA 3:


http://www.youtube.com/watch?v=nVYx5rZQO98ww.youtube.com/watch?v=nVYx5rZQO98

Després de tot aquest procés ens van comunicar que exposaríem a l'espai d'arts de la Roca Umbert. Va venir Manel Clot en una ocasió i ens va parlar sobre artistes que treballen amb la roba i ens va donar consells que hauríem de tenir en compte a l'hora de preparar l'exposició.

Des d'aquest moment, havíem de pensar quin projecte voldríem exposar a l'espai d'arts. Em vaig fusionar amb Paula Martínez i Mireia Gálvez i vam decidir anomenar al nostre projecte "Pescats per la moda" el missatge que volíem donar és que la moda ens enxampa a tots. La idea principal era posar una corda d’estendre entre columna i columna de la sala. En aquesta corda hi constarien fotografies de diferents estils relacionats amb la moda i samarretes, una d’elles la portaria posada un maniquí, aquest estaria enrotllat amb fil de pescar i hams, amb això volíem expressar que la moda ens “pesca” a tots.

A l’hora de reproduir tots els projectes en format vídeo, vam pensar en projectar-los a la paret dreta contrària a l’entrada de la sala, i al costat hi hauria un televisor antic envoltat per xarxes de pescar i reproduiria passarel·les de moda. Al costat esquerre de la paret hi haurien enganxades totes les frases que vam escriure relacionades amb la roba i s’encerclarien les que vam escollir cadascú.

En una segona ocasió, va tornar a visitar-nos Manel Clot, aquesta vegada havia vingut perquè tots li expliquessim el nostre projecte.

A partir d'aquest moment, vam començar a escriure el nostre diari en grup, vam anotar les tasques que duiem a terme cada dia.

DIA 1, Dimarts 27/4/2010: Hem distribuit l'espai d'arts de la Roca Umbert en grups, a nosaltres ens ha tocat la paret que hi ha a mà dreta a l'entrada principal, per tant, no té res a veure amb el que vam planejar a la idea inicial. Hem modificat notablement el nostre projecte. Tots hem cobert les parets de paper, i hem dibuixat esbossos del que serà el nostre projecte en un futur.

DIA 2, Dijous 29/4/2010: Hem continuat dibuixant al paper la nostra idea inicial del projecte, apuntant les mesures que ocuparan cada idea a la realitat.


DIA 3, Divendres 30/4/2010: Li hem explicat a l'Anna Estany en què consisteix el nostre treball i arrel d'això hem modificat l'idea inicial. Hem fet molts esbossos sobre on i com dipositar les paraules relacionades amb la roba. Hem escollit un d'entre tots els que hem fet i em escollit un el qual consisteix en pintar amb permanents les paraules a la paret deixant un requadre en el que es reproduirà un video.

DIA 4, Dilluns 3/5/2010: Hem començat a plasmar les paraules relacionades amb la roba a la paret amb permanents negres.

DIA 5, Dimarts 4/5/2010: L'espai del que dispossavem és molt gran, per tant, escriure tantes paraules ens durà molta feina. Hem continuat escrivint paraules a la paret i ens hem adonat de què aquest treball no s'acabarà en un dia.

DIA 6, Dijous 6/5/2010: Hem seguit plasmant paraules a la paret i hem escrit una frase "Defineix amb una paraula la roba". Hem sortit al carrer amb una càmara i ens hem dispossat a gravar a molta gent. Aquesta idea consisteix en demanar-li a la gent que ens defineixi la roba amb una sola paraula.
A la nit, ha sigut la gran inauguració, ha vingut el director de l'institut Celestí Bellera, l'alcalde i molts familiars d'alumnes. Ha sigut una nit molt especial, i tots ens hem emocionat molt a l'hora de veure que el nostre treball creava tanta expectació.

DIA 7, Divendres 7/5/2010: L'Anna Estany i l'Ana García ens han fet una xerrada per explicar-nos com havia anat la inauguració i el que fariem el divendres. Després de la xerrada les meves companyes i jo em pintat una peana amb pintura negra, aquesta servirà per dipositar el diari del grup en el qual estan tots els esbossos i explicacions sobre el treball.

DIA 8, Dilluns 10/5/2010: Avui em provat el DVD que hem gravat en el que hi surten totes les persones que vam gravar el dijous dia 6, però aquest DVD no funcionava i l'hem de tornar a gravar, hem acabat de perfeccionar la paret amb les paraules.

DIA 9, Dimarts 11/5/2010: Teniem el maniquí abandonat, així que hem vestit al maniquí amb una samarreta blava de tirants i uns pantalons texans, hem cobert el maniquí amb fil de pescar i hams.

DIA 10, Dijous 13/5/2010: Avui hem pintat una catifa de color vermell, per simbolitzar el glamour, la posarem al costat del maniquí. Encara hem d'acabar de decorar-l'ho, demà comprarem material per fer-ho.

DIA 11, Divendres 14/5/2010: Abans d'anar a la Roca Umbert, hem anat a una botiga a comprar una perruca. Quan hem arribat a l'espai d'arts l'hem posat una jaqueta blava al maniquí i la perruca.

DIA 12, Dilluns 17/5/2010: Hem gravat de nou el DVD amb el video del dilluns passat, aquest cop si que funcionava i l'hem reproduit.

DIA 13, Dimarts 18/5/2010: Avui hem acabat de perfeccionar tot i hem netejat i escombrat l'espai d'arts. Estem molts satisfetes amb el treball que hem fet.

RESULTAT FINAL

Penso que ha sigut una experiència inolvidable i que hem après molt, per exemple, a organitzar-nos, a treballar en equip, a ser constants en el nostre treballs i hem de transformar-nos ens persones més responsables. He gaudit fent aquesta esposició, a part d'apendre, també ens hem divertit portant a terme tot. Han sigut gairebé quatre setmanes plenes de ganes i motivació. Estic molt satisfeta amb el treball que hem fet tant els meus companys, com jo. Crec que tothom s'ha esforçat i s'ha entregat a fer un treball acurat i ben acabat. Per finalitzar, volia agrair tota la atenció que hi ha dipositat tothom i la facilitat que hem tingut per obtindre els materials necessaris.

THOMAS HIRSCHHORN

Thomas Hirschhorn és un artista suís que va nèixer a Berna el 16 de Maig de 1957.

A la dècada de 1980 va treballar a París com a artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics anomenat Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells al carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat. Va deixar Grapus per crear instal·lacions utilitzant materials comuns, com ara cartró, paper, cinta adhesiva, etc. Aquestes instal.lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria o interactius.
Per a la seva peça Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, amb fusta, cartró i cinta adhesiva i va posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Les seves obres es troben en les col.leccions del Museu d'Art Modern.

ANNETE MESSAGER

Annete Messager és una artista francesa que va néixer el 1943. És coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials. És la parella de l'artista Christian Boltanski.
Messager estudiar a l'escola d'arts decoratives de París, però finalment se li va demanar sortir perquè es passava el temps en els museus i sales de cinema en comptes d'anar a l'escola.
Al 2005 el seu treball va ser destacat al Pavelló francès de la Biennal de Venècia on va guanyar el Lleó d'Or per la seva instal lació eue va transformar el pavelló francès en un casino. Una de les seves obres més famoses és l'exposició que presenta un munt d'ocells morts amb jerseis de punt fets per ella mateixa, alguns dels caps dels ocells van ser reemplaçades per caps d'animals dissecats.

TAVI GEVINSON

Tavi Gevinson és una noia d'Estats Units que va implantar la moda blogger. Ella va començar el seu blog "Style Rookie" el 31 de març de 2008 amb 11 anys d'edat. En un principi, els seus pares no sabien el que estava fent fins que ella els va demanar permís per aparèixer a la revista "The New York Times". Des de llavors, ella ha tingut uns 50.000 lectors. L'estil de Tavi Gevinson és font d'inspiració per a molts. A mitjans de 2009, va dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta i l'agost de 2009, va aparèixer a la portada de Pop Magazine, que compten amb fotografies de Jaime Morgan i va ser dissenyat per l'artista Damien Hirst. S'ha convertit en una convidada regular a les fires de moda i una musa per a dissenyadors.