Títol: Blow up, deseo de una mañana de verano.
Director: Michelangelo Antonioni
Any: 1996
Duració: 111 minuts.
Gènere: Drama, intriga.
Actors: Vanessa Redgrave, Sarah Miles, David Hemmings,
Michelangelo Antonioni és el director i l'actor principal de la pel·lícula "Blow up" que es va estrenar l'any 1966 a Londres i va ser nominada en dues ocasions als premis Oscar pel millor director i guió més original.
És una pel·lícula amb un missatge difícil d'entendre, és confusa i alguns plans són una mica llargs. És una pel·lícula impactant plena de misteri, amb l'objectiu de resoldre l'assassinat poc a poc a base de les fotografies que va realitzar el protagonista.
Durant tota la pel·lícula apareixen dones models les quals Antonioni fotografia i parla de mala manera.
És un personatge repel·lent i cregut, famós i amb molts diners, es considera superior a la resta de persones i parla malament a tothom. Un dia decideix anar a un parc de Londres, on fotografia sense permís a una parella. A l'arribar a casa, analitza les fotografies i s'adona que ha estat testimoni d’un assassinat, intenta resoldre aquest misteri, però el cadàver desapareix, i no troba més pistes que les seves fotografies. La pel·lícula finalitza de cop i volta en una pista de tennis amb uns "mimo" i el misteri queda sense resoldre’s.
Aquesta pel·licula està inspirada en el relat de Julio Cortázar "Las babas del diablo", l'història d'un fotògraf que descobreix un crim mentre realitza unes fotografies en un parc. Segons es creu aquesta pel·lícula va ser la primera de producció britànica que va mostrar una dona despullada completament.
COMENTARI ESCRIT DE LA PEL·LÍCULA
1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
La pel·lícula està tractada des d'un punt de vista fotogràfic, en el què s'ha inclòs el misteri (per l'assassinat sobtat) i elements censurables (com el despullat de dues noies menors d'edat).
2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Les noies menors d'edat es comporten com les noies reals actualment, persegueixen a un famòs i fan el que sigui possible per estar al seu costat. Aquestes nenes, volien ser models d'Antonioni i es despullen davant seu per tal d'aconseguir-ho. Al principi de la pel·lícula es mostren molt innocents però a mesura que avança la història, es fan pesades, persegueixen al protagonista a tots els llocs, ell no les vol fotografiar però se n'aprofita d'elles. Associo aquestes noies amb les de la vida real quan tenen un ídol.
3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprén? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?
Michelangelo Antonioni realitza tota la pel·lícula amb la llum del dia, no utilitza gaires plans detall, només quan analitza l'assassinat del parc, però durant tota la pel·licula fa diferents plans, tot i que la càmara la major part dels temps està fixa. Em sorprén la falta de música a la pel·lícula, moltes escenes pateixen falta d'argument i estàn en silenci molta estona. Suposo que Antonioni volia fer una pel·lícula diferent a les que estàvem acostumats a veure, amb plànols diferents i coses inexplicables.
4. Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?
Com he esmentat anteriorment, la manca de plans detall és important, els plans més utilitzats són el general i l'americà.
5. Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?
La música és gairebé inexistent, els sorolls que se senten són els pròpis dels moviments corporals o dels cotxes. No és important la música ja que no prèn importància. Aquesta pel·lícula ens fa sentir-nos com a la vida real, on no se sent música en els moments de tensió, ja són intensos per si mateixos.
6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.
M'ha semblat interessant la part en la que dues menors es despullen per aconseguir que aquell fotògraf els converteixi en models. No em sembla correcte que apareixin despullades dues noies menors d'edat i m'ha sorprés molt. Un altre aspecte que em sorpren el l'assassinat al parc, en la que, sense voler, Antonioni fotografia i no s'adona fins dies després.
7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?
8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?
9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?
— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?
Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral. 
