TIPOGRAFIA

ANA MARIA MAIOLINO

Ana Maria Maiolino va nèixer al 1642 a Scalea (Calàbria) però es va traslladar a Veneçula. Al complir els 18 anys i ser major d'edat, va decinir anar a viure a Brasil, on encara resideix, tot i que durant alguns anys va viure fora de Brasil (New York i Buenos Aires)
Al 1960, Ana Maria Maiolino va participar en algunes exposicions i exposicions on defensava el cos i l'art.
En el 1967, Maiolino va participar en l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro i, que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...

VACCA

El passat dijous dia 11 de Novembre vam anar a visitar VACCA, una exposició al Museu de Granollers realitzada per Vicenç Vacca. Era una exposició molt curiosa i extravagant. Era una obra sonora formada per un marc de fotografies, en el que hi penjaven tres aparells musicals, cadascún reproduia un soroll diferent (gossos, camions, música clàssica...). En primer lloc, vam haver de entendre l'obra sense cap tipus d'explicació, però passada una estona, va aparèixer l'autor i ens va explicar el seu significat.

L'autor va rebre influències de Marcel Duchamp, Jordi Benito, Bruce Nauman, etc.

Marcel Duchamp

MARISCAL

Javier Errant Mariscal (València, febrer de 1950) és un reconegut dissenyador industrial. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona.Mariscal sempre explica històries, treballi en la disciplina que treballi. Són històries recognoscibles, episodis narratius i en clau poètica, moltes vegades quotidians i gairebé sempre amb un punt de rebel·lia i de provocació. Després del seu gest ingenu sempre hi ha una intenció provocadora, que connecta amb la gent, comunica i transmet. El seu llenguatge és sintètic, de pocs traços i molta expressivitat. La seva bona mala memòria reinventa, una vegada i una altra el quotidià, ho esmicola i ho torna a reconstruir fins a mostrar només l'essència.

Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat, l'any següent va obrir a València un bar firmat per Mariscal i al 1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona. Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes. Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.

PROVA DE SEL·LECTIVITAT

EXERCICI 1

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994


Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Ambos objectes presenten línes corbes i gràcils.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Tenen semblances, ambdos objectes són considerats aerodinàmics però presenten una funció totalment diferent. L'objecte A és un cotxe i serveix per coduir, mentre que l'objecte B és una maquineta i serveix per afilar els llapis.

OPCIÓ A


EXERCICI 2

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.

Aquest artefacte té diversos inconvenients, en primer lloc, és un aparell que només es pot utilitzar si estem asseguts perquè redueix la mobilitat de manera important. No es pot caminar amb aquest objecte, les gomes dels tormells són massa estretes, per tant, és un altre aspecte negatiu. Proposo treure les gomes de tormells o fer-les molt més amples, separaria el coixí en dos parts per no impedir la mobilitat del comprador i per últim, canviaria aquest estampat i li posaria un més modern o neutral.

Exercici 3

Redisseny d’un embalatge. En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent (rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i el codi de barres.

Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

JOSEP BEUYS

Joseph Beuys va nèixer a Krefeld el 12 de maig del 1921 i va morir a Düsseldorf el 23 de gener del 1986. Va ser un artista alemany que va treballar diveros medis i tècniques com l'escultura, performance, happening, video i instalació. És considerat un dels artistes més influents de la segona meitat del segle XX.

Va treballar com a professor universitari fins que va ser expulsat anys després, la seva obra realitzada en la seva època de professor afecta a la relació de la pedagogia amb l'estudi de l'art, ja que Beuys va canviar totalment la forma d'ensenyar que existia abans.

BRUCE NAUMAN

Bruce Nauman és un artista americà va nèixer el 6 de decembre de 1941 en Fort Wayne, feia obres molt variades, com per exemple, escultura, fotografía, neó, video, dibuix i performance.
Nauman va estudiar matemàtiques i física a l'Universitat de Wisconsin-Madison i art a l'Universitat de Califronia, Davis.



L'any 1980 es va traslladar a Mèxic i gran part del seu treball es caracteritza per un interés en el llenguatge i en la capacitat d'aquest. Al 1990 va rebre el Premi Max Backmann. Al 2004 va exposar la seva obra Raw Materials a Tate Morden, Londres.